Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
ohhh..m'encanten els musicals
ResponEliminai aquest es un dels meus preferits
bona nit Arlequí
Amb la calor que fa aquests dies una mica de pluja va bé per refrescar... i com m'encanta ballar...
ResponEliminaSargantana, tens bon gust pels musicals.
ResponEliminaJomateixa, celebro que t'hagis refrescat amb el vídeo, i a mi també m'encanta ballar.
No et cansaries mai de veure aquest numero tan divertit i ben ballat!
ResponEliminaGracies per compartir!
Hola Globos.blog, gràcies a tu per participar amb el teu comentari i el teu passeig :)
ResponEliminaSempre m'ha cridat la atenció el detall de regalar el paraigües al final, li dóna un toc especial. (O potser són coses meves!)
ResponEliminaUn petonàs :)