Aaaaahhh!! Quiiina ràbia! També m'ha vingut al cap Philieas Fogg i he estat comprovant que quadraven les característiques que deies. I vinc a deixar el comentari "per provar sort" iiii resulta que el McAbeu m'ha passat davant! HUMS! Entre això, i que penja els enigmes del Xarel-10 a una hora en què jo mai ho puc veure a temps... fatal, fatal, estic indignadíssima amb ell. He dit! Però Arlequí, els personatges literaris estan bé! Almenys aquest que em sonava! =P
Yáiza, tens raó. Jo em pensava que aquest cop, podria encertar l'endevinalla algú altre, però és que el McAbeu sempre és més ràpid, i en fi,a veure si la propera vegada t'ha avances tu.
En McAbeu és així. No és casualitat, ja que el seu blog proposa endevinalles, i clar té molta pràctica a descobrir les que proposem des dels altres blogs :)
Amb raó m'estaven xiulant les orelles tot el matí... ;-D En defensa meva diré que des del juny que no participava en els teus Jocs Literaris per tant això de que els encerto sempre tots jo m'ho prenc com un afalac però no és del tot exacte, eh!. Tot i així, intentaré autocontrolar-me... no sé si podré fer-ho, però ho intentaré. :-))
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Aquí teniu un nou podcast, La intel·ligència articial pot ser un daltabaix per a l'art? És una reflexió personal, i sense ser cap experta sobre si la IA canviarà la manera de crear art.
Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Amb això de "molt viatger" m'has fet pensar amb Phileas Fogg, el protagonista de "La volta al món en 80 dies" de Jules Verne.
ResponEliminaMolt bé! McAbeu ets molt ràpid, no hi ha cap endevinalla que se't resisteixi. Felicitats!
ResponEliminaAaaaahhh!! Quiiina ràbia! També m'ha vingut al cap Philieas Fogg i he estat comprovant que quadraven les característiques que deies. I vinc a deixar el comentari "per provar sort" iiii resulta que el McAbeu m'ha passat davant! HUMS! Entre això, i que penja els enigmes del Xarel-10 a una hora en què jo mai ho puc veure a temps... fatal, fatal, estic indignadíssima amb ell. He dit! Però Arlequí, els personatges literaris estan bé! Almenys aquest que em sonava! =P
ResponEliminaYáiza, tens raó. Jo em pensava que aquest cop, podria encertar l'endevinalla algú altre, però és que el McAbeu sempre és més ràpid, i en fi,a veure si la propera vegada t'ha avances tu.
ResponEliminaGràcies, Yáiza!
Ai, quina rapidesa... :)
ResponEliminaEn McAbeu és així. No és casualitat, ja que el seu blog proposa endevinalles, i clar té molta pràctica a descobrir les que proposem des dels altres blogs :)
ResponEliminaBon estiu Cantireta!
Amb raó m'estaven xiulant les orelles tot el matí... ;-D
ResponEliminaEn defensa meva diré que des del juny que no participava en els teus Jocs Literaris per tant això de que els encerto sempre tots jo m'ho prenc com un afalac però no és del tot exacte, eh!.
Tot i així, intentaré autocontrolar-me... no sé si podré fer-ho, però ho intentaré. :-))
Sí que et xiulaven sí les orelles ;-D
ResponEliminaPots participar sempre que vulguis, així els altres s'animaran també a participar-hi.
Gràcies i bon estiu McAbeu :-))