Des que era ben petita, i sobretot a la facultat m'havia acostumat a llegir autors que ja feia temps que havien passat a un altre món, o autors d'aquells que sembla impossible conèixer perquè els camins mai no es troben. Actualment, estic llegint llibres d'escriptors/res propers/res com en Jesús M. Tibau, en Rodolfo Del Hoyo, un poemari d'en David Madueño...i realment aquesta nova perspectiva lectora és ben bonica. Vull dir que llegir el que hom escriu i conèixer-lo en persona, parlar-hi de literatura, i de la vida, et construeix una manera d'entendre la veu literària de l'escriptor que has llegit i amb qui has parlat. És com si s'hagués creat un cercle, un cercle que mai no es tanca, on totes les persones que ens coneixem o ens anem coneixent hi entrem, des del moment que els llegim, i al seu torn, ells i elles també ens llegeixen a nosaltres. Potser hi ha qui diu que els blocs o blogs ja estan en fase caduca, però és a través dels blocs que he començat a descobrir les creacions d'aquests escriptors tan pròxims a mi, i el més gratificant és poder-los dir que les llegeixo i amb tota franquesa els dono la meva interpretació de la lectura. És doncs realment una troballa, quasi diria un tresor conèixer de tu a tu, aquells i aquelles que han escrit pàgines que a mi em produeixen emocions impossibles de descriure en poques paraules.
2 comentaris:
Com a lector i com a escriptor, gaudeixo molt de la possibilitat d'aquest contacte directe entre ambdues parts, bñé a través dels blogs, dels Clubs de lectura, etc. Però cal tenir en compte que els escriptors de vegades ens despullem als nostres escrits, però també ens disfresem més d'un cop.
En les meves lectures m'agrada mantenir l'equilibri entre autors propers i llunyans, tant en el temps com en l'espai.
Jesús és veritat, els escriptors ens despullem amb els escrits, i de vegades ens disfressem. Celebro que puguis mantenir aquest equilibir entre autors propers i llunyans.
Publica un comentari a l'entrada