S'originen núvols negres. Comença la tempesta, plouen llàgrimes, que deixen escapar gotes de dolor, que esdevenen el riu que desemboca al mar. Després de la pluja, neix el sol dins dels meus ulls.
Aquell dia, la Diana estava netejant i endreçant el despatx de papers i objectes vells,. De cop i volta, li va caure, d'un prestatge, un diari, el seu diari secret. Ella el va obrir i de cop es va encongir, i es va tornar a asseure a la seva taula de l'institut, allà on va dibuixar el seu primer cor amb la inicial del seu primer amor platònic.
A través dels vidres d'aquest vagó, torno a passar per l'estació, on tu i jo vam coincidir durant un intens moment. Cada gota, em mostra un trosset d'aquell record.
Anava restant dies del calendari. Somniava amb el dia esperat. Els més grans li havien explicat tantes vegades que era tan divertit, i ella ho volia provar. Per fi havia arribat la tardor, quan es van acabar les classes, se'n va anar cap a una bona catifa de fulles esgrogueïdes, les va reunir en una bona muntanyeta, i s'hi va deixar caure suaument. Va ser tan feliç que avui ja espera la propera tardor.
Aquí teniu dues pistes més: 1. És un personatge malvat. 2. És un personatge masculí d'una novel·la catalana de principis del segle XX dins del Modernisme català. 3. El nom del personatge comença per À. 4. L'autora de la novel·la va signar amb el pseudònim d'un home.
Aquí teniu la segona pista: 1. És un personatge malvat. 2. És un personatge masculí d'una novel·la catalana de principis del segle XX dins del Modernisme català.
Aquí aniré penjant les propostes de títols que vagin fent els entrevistats i quan els tinguem tots, us demanaré que feu una votació per triar el més votat. Ei, sense trampes eh!I Cada cop hi ha més títols proposats, aneu fent boca:
Primer títol proposat pel nostre Veí de dalt: Veus en xarxa.
Segon títol proposat per Jordi Valls: Mirades d'Antaviana.
Fa uns quants anys, vaig tenir la sort de donar literatura catalana a primer de batxillerat com a professora. Fins aleshores, no havia llegit res de Vicent Andrés Estellés, i això que durant els anys de carrera em van fer llegir moltíssims poetes, però mai Estellés. Per tant, quan vaig haver de llegir els poemes conjuntament amb els alumnes em va captivar la seva manera de dir les coses, amb el seu valencià arrelat i també descobrir la singularitat de la seva veu poètica. El poema que més em va agradar és un dels més reeixits i llegits: Els amants, un poema d'amor, d'amor carnal, però ple de tendresa i sinceritat, que és comparable amb el poema Veles e Vents d'Ausiàs March, un altre valencià d'un altre temps, però que també cantava a l'amor, però en aquest cas en una mena de lluita entre l'amor carnal i l'espiritual, comparant l'amor amb un viatge en vaixell. Així doncs, vaig poder fer la descoberta d'un gran poeta, que injustament s'ha oblidat, no pas pels valencians ni pels bons amants de la bona poesia, però sí per la cultura oficial. Crec doncs, que és bo que avui homenatgem i recordem un poeta que a més, va ser cantat i interpretat, i immortalitzat per Ovidi Montllor. És un fet doncs que a València hi ha una rica cultura que cal reivindicar i llegir perquè forma part també de la nostra, perquè tots els Països catalans s'agermanen.