Creació poètica: Pluja de llàgrimes


















S'originen núvols negres. Comença la tempesta, plouen llàgrimes, que deixen escapar gotes de dolor, que esdevenen el riu que desemboca al mar. Després de la pluja, neix el sol dins dels meus ulls.

Comentaris

Rafel ha dit…
A vegades ens passen aquestes tempestes, després llueix el sol més radiant.
Glo.bos.blog ha dit…
La pluja acostuma a ser molesta, però va be per netejar-ho tot. Com les llàgrimes...
Arlequí ha dit…
Rafel, tens tota la raó.

Globos.blog, sí que la pluja ho neteja tot.

Gràcies!

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies