Digues

-




















què et suggereix aquest poema visual d'en Toni Prat?


Comentaris

  1. Helena Bonals24 d’octubre del 2011, a les 16:07

    "L'amor entra pels ulls, i els ulls el xerren", diu el refrany que recordo.

    ResponElimina
  2. jomateixa28 d’octubre del 2011, a les 11:18

    uf sóc molt dolenta visualitzant segones intencions, però m'agraden molt els poemes visuals.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals28 d’octubre del 2011, a les 13:06

    Exactament és: "L'amor neix de la vista i els ulls el xerren".

    ResponElimina
  4. Carles28 d’octubre del 2011, a les 23:27

    Felicitats pel teu blog! Sóc Carles de Printcolor, impremta digital de llibres, i et volem regalar la impressió del llibre del teu blog gratis. T’interessaria? La nostra web és: www.printcolorweb.com i si tens algun dubte ens pots escriure a: info@printcolor.es
    Més informació de la promoció gratuïta de llibre: http://www.printcolorweb.com/spa/item/exemple_promocional.html

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls29 d’octubre del 2011, a les 10:12

    Helena i Jomateixa moltes gràcies per la teva informació.

    Carles, gràcies pel teu oferiment, m'ho rumiaré.

    ResponElimina
  6. Glo.Bos.blog30 d’octubre del 2011, a les 0:11

    I a vegades que es diu d'alguna persona que parla pels ulls. Amb aquestes ulleres els ulls es fan sentir. :-)

    ResponElimina
  7. Roser Caño Valls30 d’octubre del 2011, a les 10:02

    Glo.bos.blog t'has llegit o el post Uns altres ulls, o el llibre Gentil entre els gentils :) no?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació