Vés al contingut principal

Gentil entre els gentils: Segona part del pròleg











Però com cal i toca, ens endinsarem, ni que siga breument, per la mar d’aquest recull poètic i el primer que ens crida l’atenció és el títol del llibre, Gentil entre els gentils, donat que amb aquesta pista l’autora ens està mostrant diverses coses alhora: en primer lloc, que és una gran lectora de la tradició poètica europea, que té amb la poesia dels trobadors un dels seus punts màxims en l’evolució fins als nostres dies, tot exercint de pont magistral amb la tradició clàssica gregollatina; i, en segon lloc, que el tema dels versos anirà de la mà de la influència que aquesta veu literària ha pogut deixar en la nostra autora, però en un sentit d’assimilació i reinterpretació de l’escriptura medieval. Així, ens caldria poder extraure un significat del terme gentil en la tradició, cosa que ens podria aportar alguna dada per relacionar-la amb la visió de Roser en el present llibre.


I serà això el primer que farem, endinsar-nos en la concepció que la literatura dels trobadors tenien d’un terme tan important, que fins i tot ha donat títol al volum que tenim entre mans: si bé, etimològicament, gentil deriva del terme llatí gens, paraula que venia a significar família, a poc a poc es produí l’ampliació del seu significat fins a trobar accepcions més àmplies a l’Edat Mitjana, en un sentit de qualificació tant del caràcter (ve de gràcia; de maneres delicades; cortès, atent), com del seu aspecte físic, incloent igualment a les coses com a les persones (Bell, agradable de veure o de considerar). En ambdós sentits ho podem trobar en diverses obres literàries dels trobadors, com ara en versos del poeta català Ponç de la Guàrdia, del qual extraurem com a mostra uns pocs versos:



Senyora, teniu bona anomenada;


sens mentir, no en conec de més gentil.


Això em permet suportar de bon grat


el dany que m'infligiu. Pensant en vos,


jo estic trist i vos us trobeu en pau.


M'és evident que em feu un petit greuge.



Terme que també podia trobar-se en forma adverbial, per ressaltar determinades qualitats, normalment de la dama (veiem un altre exemple del nostre autor abans esmentat):



Vull que aquesta cançó arribi,


fent drecera, a On-tot-mi-platz,


en qui veig tanta bellesa


que és senyal de cortesia.


Gentilment parla i acull,


Déu la tingui entre nosaltres;


el seu ment tan preuat


destaco sobre els millors.



En definitiva, i tot emprant les paraules de Badia i Margarit:



“El segon mot recomanat per reemplaçar gallard és gentil [...] Així, de l’accepció, ja secundària, de ‘noble, generós’ (Muntaner), passà a tenir el sentit poètic de ‘gràcia, bellesa’”.


Comentaris