Gentil entre els gentils: Un altre primer llibre

Quan una persona es dedica, en la mesura possible, a l'ofici d'escriure hi ha un moment en què gesta i elabora un llibre. Qualsevol llibre sempre és un primer llibre, perquè evidentment quan es fa una primera obra, si em permeteu aquesta expressió, l'escriptor/a és un nadó i encara li queda molt camí per recórrer per trobar la seva veu, perfeccionar el seu estil, consolidar els seus referents literaris, etc. I clar, en aquell primer esborrany queden els dies que s'ha passat corregint, esborrant, reescrivint paràgrafs fins que ha arribat aquell esborrany. I passat un temps, si les muses el o la voltegen torna a crear una segona obra, però en realitat, continua essent un primer llibre. Els qui intentem escriure, a més o menys talent literari, sempre cerquem tantejar nous camins, i per això el segon, és també el primer. És un nou primer esborrany, però amb un intent de navegar per nous trajectes literaris i per d'altres gèneres. Vaig començar el meu primer llibre A l'altra banda del riu amb un conjunt de relats al voltant de la filosofia d'Heràclit: tot flueix, no podem tocar dues vegades el mateix riu. Aquest cop, i sense ben bé buscar-ho directament, m'he encaminat cap al llenguatge poètic, i així ha nascut una nova obra literària, que també és la primera: Gentil entre els gentils. En aquesta ocasió, el nom que obre el llibre és un trobador Bernat de Ventadorn. Així doncs, un llibre sempre serà el primer llibre, perquè en cada obra s'obre una porta nova de la literatura.