Joc creatiu: Continua el microconte

-
















Us proposo un joc literari creatiu, heu de continuar aquest microconte, a partir d'aquesta imatge. Podeu deixar els vostres microcontes en un comentari, i jo després els aniré penjant aquí. Gràcies.

Hi havia una vegada una nena, que sempre estava a la seva habitació i mai sortia al carrer.

1. Microconte de la Carme: mai no va entendre que l'olor sortia de les flors i els xiscles els feien el ocells.

2. Microconte del Dissortat: Mai treia el cap per la finestra i unes gruixudes cortines li impedien veure la llum natural, i per açò la làmpara de la seua habitació, tant de dia com de nit, sempre estava encesa.

3. Microconte de Globos.blog: mai va pensar que a l'altre costat de la finestra hi havien nenes com ella passejant pel carrer, jugant.

Comentaris

  1. Carme Rosanas12 d’octubre del 2011, a les 11:02

    mai no va entendre que l'olor sortia de les flors i els xiscles els feien el ocells.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls12 d’octubre del 2011, a les 12:20

    Moltes gràcies, Carme per començar aquest joc creatiu, amb un microconte tan bonic. Gràcies!

    ResponElimina
  3. ◊ dissident ◊12 d’octubre del 2011, a les 12:34

    Mai treia el cap per la finestra i unes gruixudes cortines li impedien veure la llum natural, i per açò la làmpara de la seua habitació, tant de dia com de nit, sempre estava encesa.

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls12 d’octubre del 2011, a les 12:42

    Moltes gràcies, Dissortat. Has fet un microconte molt suggerent.

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog12 d’octubre del 2011, a les 23:50

    mai va pensar que a l'altre costat de la finestra hi havien nenes com ella passejant pel carrer, jugant.

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls15 d’octubre del 2011, a les 16:27

    Moltes gràcies, Glo.bos.blog! Un micrconte molt tendre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació