Ves al contingut principal

Reflexions en veu alta: La muntanya russa













L'ofici d'escriure és complex ja que requereix llegir, viure i escriure... Escriure és com una muntanya russa, els qui intentem crear viatgem en èpoques dins d'un tren que corre cap amunt, i avall. També n'hi ha d'altres on la muntanya s'atura i descansa sota un llençol que la protegeix de la pols i de les teranyines. Però també, és cert que aturar-se uns instants, siguin breus o llargs, esdevenen una porta oberta per a descobrir nous camins per a continuar creant, partint de zero. Paradoxalment l'escriptor/a és un nadó a cada passa que fa davant del full en blanc, i també duu amb ell o ella la maleta, on hi desa les lectures, les vivències i els milers d'esborranys que mai no han vist la llum, però que han sigut el fil d'un cabdell. Així és que ara cal esperar dins de la muntanya russa, i abandonr-se a les muses perquè em transportin per paratges desconeguts.

Comentaris