Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
He acabat Jo confesso del Cabré (fantàstic) i he començat Grafomàquia de Miquel de Palol i Syngué sabour. Pierre de patience d'Atiq Rahimi, premi Goncourt 2008.
ResponEliminaI tu?
ufff...
ResponEliminaen tic tans de començats que no hi ha prou espai...pero ara a sobre la taula hi ha *la proporcion aurea*
ja veus...
Puigmalet ets tot un lector eh!
ResponEliminaJo ara mateix no llegeixo res més que exàmens, llibres de text de l'ESO, vull dir que ara mateix fullejo posts blocaire, quan puc.
Sargantana, està bé que tinguis tants llibres, i sempre falta espai clar.
Bones lectures tingueu :D