El Conte per fascicles: VI darrer fascicle
























Fascicle V:


-Una lladre de somriures! Va afirmar la flor. Aleshores, la Margarideta va recordar el segon quadre, el de la dona que somreia. No sabia si tenia cap relació, i abans que digués res, la flor va dir: -Sí, aquella dona del quadre és una bruixa. Viu dalt de la muntanya en una cabana, i s'ha endut tots els somriures... -Aniré a la cabana i els recuperaré. I aleshores va aparèixer el nan Benjamí. -Hola, Margarideta! -El nan Benjamí! -No et pensaves que et deixaria anar a sola a la cabana de la bruixa, oi?Així tots dos, van acomiadar-se de les flors, i van pujar muntanya amunt, mentre el nan li explicava que la bruixa tenia els somriures en un flascó, i que haurien de pensar un pla per recuperar-los. Quan van arribar-hi, el nan es va amagar a prop d'allà, i la Margarideta va trucar a la porta: Toc, toc! -Qui hi ha? -Va respondre una veu aparentment dolça. Sóc la Margarideta! Es va obrir la porta, i va sortir una dona molt bonica. La Margarideta no s'acabava de creure que aquella dona fos una bruixa, i tenia un somriure tan encomanadís que es va oblidar de tot. I la bruixa la va convidar a passar, i li va preparar un berenar de xocolata amb xurros. I el nan ja va endevinar que la bruixa l'havia encantat...

Darrer fascicle VI:

La Margarideta havia perdut el somriure, i el nan, per sort, es va amagar rere uns arbres. Va pensar un pla, un pla per desfer l'encanteri. I vet aquí que va fer espetegar els dits, i va aparèixer un llibre, el llibre màgic del nan Benjamí. El va obrir i: -A veure, lladre de somriures, ahà! Ja ho tinc. He de cercar una flor, la flor blava, que és la flor de la felicitat. I ella s'haurà de menjar sopa d'aquesta flor abans que arribi la mitjanit. Es va posar a caminar, i el llibre que portava una guia d'on trobar la flor cercada, el va dur fins a un salt d'aigua. Rere el salt d'aigua, hi havia aquella flor. Així va espetegar els dits i va aparèixer una barca i un rem. I remant i remant, va arribar fins a l'amagatall que hi havia rere la cortina d'aigua. I allà, va trobar unes quantes flors blaves. En va agafar una, la va tallar cuidadosament i llavors va tornar on hi havia la casa de llaminadures de la bruixa. Així, ell, que es podia fer invisible, a entrar i quan la bruixa estava enfeinada a la cuina preparant pocions, ell va aparèixer i li va dir a la Margarideta que s'havia de menjar aquella flor blava i que li quedava poc temps. Ella dubtava, però en veure el somriure de'n Benjamí es va decidir i es va menjar la flor blava. Al cap d'uns segons va tornar a ser ella, i ells dos van planejar una estratègia per prendre-li la capsa on la bruixa guardava tots els somriures. Així, doncs, la Margarideta va dissimular, i li va demanar que li ensenyés la casa, ja que s'hi quedaria a viure. Mentrestant, el nan, invisible, les anava seguint. La bruixa els va dur per tots els racons, incloent-hi per un racó secret d'una biblioteca, i era allí on tenia presoners tots els somriures de la gent. El nan va agafar la capsa, i la Margarideta va dir que ja era hora d'anar a dormir. La bruixa es va adormir la primera, i ells dos van sortir cames ajudeu-me d'aquella casa. El nan també previsiblement, havia agafat més flors blaves, perquè per poder tornar els somriures, la gent havia de menjar sopa de flor blava. Van agafar una barca, i van arribar a la ciutat. Allà tots dos van preparar un tiberi, i els homes, dones, i nens van menjar sopa blava, i de cop la capsa es va obrir i van sortir tots els somriures. I així va tornar la felicitat al poble.


Fi

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies