La finestra i jo


















Text inspirat en una imatge del blog del Manel d'Incontinències fotogràfiques.

Ha arribat la tardor, i m'he assegut davant d'ella. Torno a mirar-la una altra cop, és nítida, quieta i indiscreta. M'ensenya l'altra banda del món: el carrer. No puc apartar el meu esguard d'ella. I en la quietud, som un sol ésser, que s'escindeix quan el soroll trenca el silenci.

Comentaris

manel ha dit…
Oh! ... Moltes gracies. Ho prenc com un regal inesperat que, de cop i volta et provoca un somriure.
Amb el teu permís, ho compartiré al meu perfil de facebook.
Arlequí ha dit…
De res, Manel. Sí tens el meu permís per compartir-ho, i tant!
sargantana ha dit…
si una cosa es maca, l'altre encara mes
felicitats als dos
Arlequí ha dit…
Moltes gràcies, Sargantana! Les fotografies ben fetes m'inspiren paraules literàries :)
Clidice ha dit…
Les finestres sempre ens donen bones oportunitats de sentir-nos més vius, emmarquen la realitat i ens fan adonar-nos-en de tantes coses!
jomateixa ha dit…
Molt bonic.
A mi també m'agrada passar bones estones mirant per la finestra...
Arlequí ha dit…
Clidice, tens tota la raó,l

Jomateixa, les coses bones es contagien Clar que és bonic mirar per la finestra :)

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies