Text inspirat en una imatge del blog del Manel d'Incontinències fotogràfiques.
Ha arribat la tardor, i m'he assegut davant d'ella. Torno a mirar-la una altra cop, és nítida, quieta i indiscreta. M'ensenya l'altra banda del món: el carrer. No puc apartar el meu esguard d'ella. I en la quietud, som un sol ésser, que s'escindeix quan el soroll trenca el silenci.
7 comentaris:
Oh! ... Moltes gracies. Ho prenc com un regal inesperat que, de cop i volta et provoca un somriure.
Amb el teu permís, ho compartiré al meu perfil de facebook.
De res, Manel. Sí tens el meu permís per compartir-ho, i tant!
si una cosa es maca, l'altre encara mes
felicitats als dos
Moltes gràcies, Sargantana! Les fotografies ben fetes m'inspiren paraules literàries :)
Les finestres sempre ens donen bones oportunitats de sentir-nos més vius, emmarquen la realitat i ens fan adonar-nos-en de tantes coses!
Molt bonic.
A mi també m'agrada passar bones estones mirant per la finestra...
Clidice, tens tota la raó,l
Jomateixa, les coses bones es contagien Clar que és bonic mirar per la finestra :)
Publica un comentari a l'entrada