Text inspirat en una imatge del blog del Manel d'Incontinències fotogràfiques.
Ha arribat la tardor, i m'he assegut davant d'ella. Torno a mirar-la una altra cop, és nítida, quieta i indiscreta. M'ensenya l'altra banda del món: el carrer. No puc apartar el meu esguard d'ella. I en la quietud, som un sol ésser, que s'escindeix quan el soroll trenca el silenci.
Comentaris
Amb el teu permís, ho compartiré al meu perfil de facebook.
felicitats als dos
A mi també m'agrada passar bones estones mirant per la finestra...
Jomateixa, les coses bones es contagien Clar que és bonic mirar per la finestra :)