Bon Nadal de la mà de Joan Maragall

-
Amb el poema l'Ametller de Joan Maragall us desitjo unes bones festes i un feliç any nou 2012 a tots i totes els antavianencs i antavianenques:

Comentaris

  1. Mercè23 de desembre del 2011, a les 10:36

    Moltes felicitats, Roser. Que el 2012 vinga carregat de somriures i de nous somnis.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. fanal blau23 de desembre del 2011, a les 10:50

    Bon nadal, Roser!

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls23 de desembre del 2011, a les 10:58

    Bon nadal, fanal blau!

    Mercè, gràcies per les teves paraules, igualment per a tu.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Garbí2423 de desembre del 2011, a les 14:29

    omple tots el recons de pau i benestar amb els teus....bones festes

    ResponElimina
  5. Pilar23 de desembre del 2011, a les 15:20

    Bon Nadal!

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls23 de desembre del 2011, a les 17:23

    Gràcies per les teves paraules amables Garbi24.

    Bon Nadal per a tu també Pilar.

    ResponElimina
  7. Josep de Vic.23 de desembre del 2011, a les 21:29

    Bon Nadal Roser i que el 2012 sigui molt bó pels teus projectes.

    ResponElimina
  8. Roser Caño Valls24 de desembre del 2011, a les 12:57

    Gràcies Josep de Vic, igualment que tinguis un feliç 2012.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació