Reflexions en veu alta: La literatura, el nostre refugi

-






















Imatges preses de la xarxa

En l'actualitat, s'estan succeint molts canvis a nivell polític, social i econòmic que ens poden trasbalasar el món tal i com el coneixem fins ara. Malgrat tot, penso que tenim un espai on trobarem un refugi: la literatura. Els més grans escriptors i escriptores com per exemple els del segle XIX, ja van escriure obres mostrant el context històric del moment amb les corresponents vicissituds per les diferents classes socials, i també per les dones que llavors començaven a tenir presència però no drets en la societat. Així doncs, les pàgines d'un llibre, o el visionat d'un film literari ens fan pujar dalt d'una barca que ens permet viatjar i convertir-nos en l'Ulisses que torna a la seva Ítaca, però abans viu fantàstiques aventures que el fan ser viu. Per tant, encara que vinguin onades gegantines que ens vulguin engolir, tenim i tindrem sempre els clàssics de totes les cultures que ens han regalat el seu llegat i que hem heretat, i gràcies això la literatura esdevé el nostre i més preuat refugi.

Comentaris

  1. Rafel26 de desembre del 2011, a les 11:08

    Ens queda la literatura, però, a més d'onades gegantines en el mar en que s'hi desenvolupa, hi ha taurons afamats. Caldrà esmolar la imaginació i els bolígrafs...

    ResponElimina
  2. Jesús M. Tibau26 de desembre del 2011, a les 14:39

    Aprendrem molt de nosaltres mateixos llegint els clàssics. Bon any

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls26 de desembre del 2011, a les 17:46

    Sí, Rafel hi ha taurons afamats, però ja esmolarem la imaginació i els bolígrafs.


    Jesús, estic totalment d'acord amb tu. Bon any.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació