Ves al contingut principal

230è joc literari (talla i enganxa): Somni, vent, illa, arbres, fortuna, llum del mar



















Imatge presa de la xarxa




Així com cell qui en lo somni es delita

e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té
l’imaginar, que altre bé no hi habita.

(Ausiàs March)

El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel)

Illa sola amb el vent!
Vent més profund que l'aigua:
semblen dormir-hi móns
errabunds que ens reclamen.

(Carles Riba)

Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.

(Gabriel Ferrater)

—Explica'm, tu, què és el sol. —El sol.
—Explica'm què és la lluna. —La lluna.
—I per què en Pere plora amb desconsol?
—Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

(Joan Brossa)

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
(Salvador Espriu)



Comentaris

Rafel ha dit…
D'espigolar d'aquests grans clàssics, ha sortit un títol ben lluminós per aquest dia tan gris.
Elfreelang ha dit…
Molt ben lligats els versos!
Arlequí ha dit…
Tens raó Rafel!

Gràcies Elfreelang!