En el dia del meu aniversari: What a wonderful world

-
Avui compleixo 37 primaveres, hiverns, estius i tardors. Amb aqueest motiu us regalo aquesta cançó What a wonderful world intepretada pel grandíssim Louis Amstrong. Aquest món és el nostre i és on vivim, i podem somniar i lluitar per construir un món millor si ens ho proposem:

Comentaris

  1. fanal blau28 de gener del 2012, a les 10:13

    Per molts anys i un bonic dia! :)
    37? Res...a partir d'ara arriba lo millor...:)

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls28 de gener del 2012, a les 10:21

    Moltes gràcies, Fanal Blau ;D
    I sí a partir d'ara arriba el millor, i tant que sí :D :D :D

    ResponElimina
  3. Víctor Pàmies i Riudor28 de gener del 2012, a les 10:45

    Per molts anys, Roser.

    37... ja no me'n recordo tants anys enrere! :-)

    ResponElimina
  4. Calpurni28 de gener del 2012, a les 11:41

    Felicitats!
    Que tingues un bon dia.

    ResponElimina
  5. ◊ dissident ◊28 de gener del 2012, a les 12:04

    Felicitats i que arribes a fer-ne molts més!!!!

    Avui compliria 30 anys una persona que m'estimava molt. És curiós, perquè també avui fa anys una nena que està ingressada a l'hospital on treballe. Sou tres persones que nasqueren el mateix dia, en anys molt allunyats entre si, i amb destins completament diferents. Els astres no tenen res a veure en el que som o fem en aquesta vida hahaha.

    Que vaja bé, Roser

    ResponElimina
  6. Garbí2428 de gener del 2012, a les 13:17

    que ho passis com t'agradi més.....

    ResponElimina
  7. Roser Caño Valls28 de gener del 2012, a les 14:17

    Moltíssimes gràcies, Víctor, Calpurni, Dissortat i garbi24!

    ResponElimina
  8. Rafel28 de gener del 2012, a les 16:43

    Felicitats i gràcies per la versió de la cançó, escrita.

    ResponElimina
  9. Roser Caño Valls28 de gener del 2012, a les 17:19

    Moltes gràcies, Rafel!

    ResponElimina
  10. montse28 de gener del 2012, a les 17:37

    Una bonica cançó de per molts anys.

    ResponElimina
  11. Glo.Bos.blog28 de gener del 2012, a les 23:27

    Desitjo que hagis tingut un dia MERAVELLÓS i que n'arribin molts més igual de bons!

    ResponElimina
  12. Josep de Vic28 de gener del 2012, a les 23:35

    Per molts anys, que siguis molt feliç.

    ResponElimina
  13. Roser Caño Valls29 de gener del 2012, a les 8:20

    Moltíssimes gràcies, Montse, Glo.bos.blog i Josep de Vic.

    Una abraçada per a tots i totes vosaltres.

    ResponElimina
  14. Anònim4 de febrer del 2012, a les 18:57

    A la una,
    a les dues.
    a les tres,

    PER MOLTS ANYS!!!

    Imma C.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació