Ves al contingut principal

L'Article: La inspiració literària en l'art d'Eugène Delacroix












La mort de Sardanàpal, extret de la Wikipèdia i inspirat en l'obra de Lord Byron.


"El què caldria per trobar un tema és llegir un llibre capaç d'inspirar i deixar sortir l'estat d'ànim". Amb aquestes paraules escrites en un dietari, Eugène Delacroix relacionava l'art de la inspiració pictòrica amb la literatura. I és que Delacroix, nascut l'any 1798 a França va ser un pintor romàntic que va entendre que la inspiració de l'art de la paleta i del pinzell no estava gens renyida amb la ploma, el full i la lletra. Així doncs, al llarg del seu trajecte dins el món de l'art, Delacroix es va deixar seduir per molts escriptors des dels clàssics grecoromans com Ovidi, a qui li va dedicar un quadre
Ovidi a casa dels escites, o la representació d'un dels personatges més significatius de la literatura dels déus grecoromans, Medea furiosa, amb una sèrie de quadres, on el pintor mostra la imatge de la famosa dona amb un punyal i els seus dos fills, nus. I dins del període dels escriptors clàssics, no podia faltar un del Renaixament que va fer famós el viatge a l'infern, amb el quadre La barca de Dante o Dante i Virgili als inferns. I si seguim el fil de la inspiració literària delacroixniana seguirem per un dels autors més universals de tots els temps: William Shakpespeare a qui li dedica un quadre on apareixen Hamlet i Horaci, amb el famós crani que ens recorda la coneguda escena que comença dient: To be o not to be that is the question. I avançant en el temps, és a dir, apropant-nos al seu context històricosocial, ens aproparem a un autor romàntic alemany que va donar veu i cara al mateix dimoni a través de Faust, es tracta de Goethe, autor que queda totalment embadalit, amb la sèrie de quadres que li dedica el pintor francès, inspirant-se en la seva obra magna. Així doncs, Eugène Delacroix va construir tota una obra pictòrica emmarcada dins del romanticisme, amb paisatges boirosos, i més aviat foscos, i personatges que mostren uns ulls dels quals emanen sentiments de tristesa, de por, en fi sentiments propis del moviment literari de finals del segle XIX. Declacroix tenia un pols fi per al traçat, i no només això sinó que amb cada quadre, pinta una història, i rere les històries sempre hi ha literatura, una literatura que veu dels clàssics greco-romans, de Shakespeare, i dels romàntics coetanis com Goethe o Lord Byron. Unes influències que fan que l'art pictòric i l'art literari s'uneixin en un art total i harmònic. I si voleu, podreu gaudir de l'obra d'Eugène Delacroix en una exposició al Caixafòrum de Barcelona.

Comentaris