Imatge presa de la xarxa
Quan tenia cinc anys vaig anar a veure la meva primera obra de teatre: Antaviana de Dagoll Dagom. Des d'aleshores, la màgia d'un tel·ló que s'alça, d'uns personatges que dialoguen construint una història que acabem de construir nosaltres,el teatre forma part de la meva trajectòria vital. Avui en dia, els mercats i les borses, així com els publicistes ens recorden totes les novetats digitals que provoquen que molta gent perdin l'oremus, però malgrat tot, el teatre com a tal és únic i impossible de substituir per cap d'aquestes joguines digitals. La màgia d'aquest gènere la van començar els grecs i els romans, i així, època rere època van néixer dramaturgs i dramaturgues que ens han deixat un llegat cultural, que esdevé universal. Així és que cada vegada que veiem una obra d'un autor podem redescobrir l'essència de la història, dels personatges, etc. I com podem oblidar els actors i les actrius que són els qui posen la cara i la veu dels personatges dalt de l'escenari. En la darrera representació de El Mercader de Venècia al TNC, l'Àlex Casanovas va llegir un manifest escrit per Rosa Novell per a recordar-nos que malgrat les dificultats del teatre per a sobreviure en un món tan complex, nosaltres ho diem ben clar i ben alt: el teatre és important al i per al món. Què faríem sense aquest espai que ens fa pensar, dubtar, enrabiar, sentir, estimar...? No, no podem acceptar un món sense teatre, perquè sense teatre el món no té sentit. El Dia Mundial del Teatre felicito a tots i totes els actors i actrius catalans que fan que el teatre visqui així com fan que nosaltres visquem el teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada