Platea: Shakespeare al segle XXI


















Imatge presa de la xarxa

Des de fa segles, les obres de William Shakespeare han estat les més dutes dalt dels escenaris arreu del món, i també a la nostra terra Catalunya. Tant és així que temps enrere recordem Hamlets, o Romeus i Julietes amb vestits d'època i ubicats en castells, i jardins del segle XVII.
Actualment, qui més qui menys haurà vist, als teatres catalans,valencians i balears, noves versions de les obres del dramaturg, que tenen la particularitat de comptar amb elements moderns i inclús amb l'adaptació d'espais i vestuaris d'acord amb els temps que vivim. Un d'aquests exemples és El Mercader de Venècia, sota la direcció de Rafel Duran, que fins diumenge 25 de març es representava al Teatre Nacional de Catalunya. Quan comença l'obra apareixen un conjunt d'imatges relacionades amb fets de l'economia i de la situació actuals. Així mateix, els vestuaris, els espais les bandes sonores, que van entrant a escena, no tenen res a veure amb el període en el qual Shakespare ho va ubicar. I la qüestió inevitable és: és bo que un clàssic esdevingui tant modern? Per una part sí, perquè així els/les directors poden apropar aquestes obres tant complexes als joves, però per una altra part, tots aquests elements d'atrezzo distreuen una mica del que és més essencial de l'obra de Shakespare, el text. Cal dir, que malgrat que opino que algunes modernitats em sobraven, el trio d'actorassos que encapçalaven els tres personatges principals: Ramon Madaula com a Shylock, Àlex Casanovas com Antonio, i Roger Coma com a Bassanio, s'introdueixen tan bé dins dels personatges, que salven la agossarada posada en escena. Perquè tant important és el text com les persones que el converteixin en una obra, creant una catarsi, inoblidable. D'una banda, penso que és bo que es modernitzin les obres dels dramaturgs universals com Shakespeare, Molière, i moltíssims d'altres dalt dels escenaris catalans. No obstant això, també opino que cal que recordem la premissa del mestre Txèkhov: "si en una escena hi ha un clau en una paret, és perquè algun personatge s'hi acabi penjant". Per tant, jo aconsello als i a les directors/res de teatre que aprenguin del gran mestre, i que per tant modernitzin els clàssics, però, sempre mitjançant l'ús dels elements bàsics i funcionals. Volem teatre pur teatre.

Comentaris

jomateixa ha dit…
a mi m'agrada veure el teatre, sigui com sigui, però tens raó que de vegades ens xoca massa el contrast del que t'imaginaves a el que et trobes...