Imatge presa de la xarxa
Des que era ben petita, a casa sempre hi havien llibres de tota mena. Un dels primers llibres infantils que recordo és la col·lecció Enid Blyton, amb històries d'aventures de nois i noies de deu anys.Vaig continuar el meu camí de petita lectora amb el llibre Utinghami, el rei de la boira de Mercè Canela, un llibre ple d'emoció i d'una història ben interessant. Aleshores, ja tenia dins meu l'hàbit d'agafar un llibre i llegir, un compendi d'emocions i d'aventures que em cridaven perquè entrés en el seu món. També vaig llegir molts d'aquests llibres d'Andersen, Grimm o Perrault, on trobava diferents versions dels contes populars que tots i totes coneixem: la caputxeta vermella, l'aneguet lleig, i moltíssims t'altres. Ara bé, el llibre dels llibres dels infants i joves: El petit príncep. No va ser fins que ja era adulta i entrava en la trentena que em vaig decidir a llegir-lo. I des de la primer pàgina em vaig enamorar del petit príncep, de la rosa, de l'aviador, del planeta B-52, un llibre ple de filosofia i sobretot de perquès que sotgen els infants i joves, però que tot estava ben travat dins d'una trama emocionant i bonica. També he d'afegir en aquest espai, una pel·lícula La història interminable, tot un film on la màgia, i coses com l'amistat i l'amor eren els ingredients d'una trama genial. I com puc oblidar que des de la meva adolescència, vaig créixer llegint els còmics de la revista Cavall Fort: Ot el Bruixot, els dibuixos de la Pilarín Bayés, El Diari d'Esteffi, Sergi Grapes, Jep i Fidel, en Benet Tallaferro, els Barrufets. En fi, que tot i que no teníem ordinadors com els d'ara, ni playstations, ni llibres electrònics, ni totes les filigranes digitals i tecnològiques de la telefonia mòbil, sí que vaig tenir la sort de créixer llegint els millors autors i autores de la literatura infantil, com en Joaquim Carbó i La colla dels deu. Per sort, avui encara tenim totes aquestes històries perquè els nens,nenes, joves, i no tan joves puguin entrar en el món de la literatura infantil i juvenil.
2 comentaris:
ui, jo també en tenia uns quants d'aquests de los cinco!
ara encara en tenen més els nens, llàstima que els ordinadors i altres maquinetes siguin una gran competència.
Aquests llibres són les nostres lectures. Els nens que llegeixen són els que tenen llibres a casa. La lectura i aquests clàssics infantils no es perdran mai.
Publica un comentari a l'entrada