Diada de Sant Jordi 2012: La rosa vermella

Imatge presa de la xarxa


Us desitjo a tots i totes els blocaires que us apropeu, tant els silenciosos, com els que no calleu, i també aquells que teniu coses a dir sota l'anonimat un dia de Sant Jordi ple de literatura, roses i que tingueu molta felicitat. I com a regalet, aquí teniu un relat que he presentat al concurs de relats TMB, modalitat lliure:

M’havia assegut al primer seient de tots. Aquella nit de divendres el metro estava prou ple. Jo llegia un llibre "La rosa vermella", que m’havien regalat. Aquella nit m’havia posat un vestit de color pastel per a la cita, si és que es podia dir així. Mai no m’havia passat pel cap quedar amb algú per internet. Però aquí estava jo, esperant. Eren dos quarts de dotze, i jo estava asseguda al primer seient del primer vagó, tal i com ell m’havia dit per trobar-nos. Vaig estar esperant, i esperant... i m’apareixien imatges, intentant endevinar com era ell. No en sabia res d’ell, només que li agradava molt llegir, i recitar poemes, i amb això ja m’havia convençut per tenir una primera cita a cegues. Vaig esperar, i quan gairebé quedàvem poques persones al vagó, van sonar les dotze al meu rellotge. I ell no es va presentar. -Anita, t’has deixat prendre el pèl com sempre, per un home, a qui no li has vist la cara!- En fi, quan ja feia el camí de tornada, el metro es va aturar uns minuts, i en el metro d’anada, al primer vagó hi havia un home amb un vestit d’americana i pantalons negres, i una rosa vermella a la solapa de l’americana. Ja he arribat a la darrera estació, i ja m’he acabat el llibre. Quina confusió que aquells dos no s’acabessin trobant per anar en metros diferents. Quan surto del vagó davant meu em trobo un home vestit amb americana i pantalons negres, i una rosa vermella a la solapa de l’americana.