Imatge presa de la xarxa
El bloc Antaviana, celebra els 50 anys de la publicació de La Plaça del Diamant amb un fragment del capítol XXV:
[...] I va ser aquell dia que vaig dir-me que s'havia acabat. Que s'havien acabat els coloms. Coloms, veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta, ¡tot a passeig! Però no sabia com... Aquest pensament se'm va quedar per dins del cap com una brasa. [...]
Sentia la brasa a dins del cervell, encesa i vermella. Veces, abeuradors, menjadors, colomar i cabassos de colomassa, ¡tot a passeig! [...] La mare d'en Quimet, sense voler, m'havia donat el remei... I vaig començar a marejar els coloms mentre covaven. Aprofitava que els nens dormien en havent dinat i aleshores pujava al terrat i tumentava els coloms. La golfa va al sostre i el feia cremar; i entre la febre dels coloms i la pudr de la febre, allò era l'infern.
1 comentari:
És la mateixa edició que tinc jo a casa. Fa olor de vell.
Publica un comentari a l'entrada