Fa uns dies vaig escriure un article sobre la nova generació de poetes de la nostra terra, i agraeixo els comentaris, i el fet que molts lectors i lectores m'han dit que els ha agradat. Doncs bé, de poetes n'hi ha moltíssims, ara bé hi ha una mena de poetes que estan sempre a prop nostre i de vegades ens n'oblidem, aquests són els cantautors i cantautores ja siguin catalans universals o universals. En el període del franquisme van sorgir una sèrie de moviments per defensar la cançó en llengua catalana, així com organitzar concerts de protesta del règim. Aquests moviments són la Nova Cançó (1959), Setze Jutges (1960) fundat per: Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, i format per un grup de cantautors i cantautores: Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Remei Margarit, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs,. Tots aquests noms d'homes i dones han posat veu a poemes d'autors de la nostra terra, i han composat lletres que han esdevingut mítiques com "Que tinguem sort" interpretada per Lluís Llach, "Veles e Vents, en la que Raimon dóna veu a la poesia d'Ausiàs March, "Res és mesquí" de Joan Salvat Papasseït, interpretada per Joan Manuel Serrat, o cançons populars com "La Balanguera", interpretada per Maria del Mar Bonet. Cadascuna d'aquestes veus evoquen poesia, ja que la música i la poesia van néixer de bracet i juntes són harmonia, una harmonia, que els qui la gaudim i l'escoltem ens fa recordar allò que Aristòtil deia sobre la música que ens "pertorba" és a dir, que ens desperta tots els sentits. Benaurats sigueu cantautors i cantautores, poetes de la música.
La Balanguera, Maria del Mar Bonet:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada