100 anys Pere Calders: Continua el conte

-














Imatge presa de la xarxa


Moltes gràcies a tots i totes els qui vau participar al joc dels microcontes especial Pere Calders.
Avui us plantejo també continuar un conte que va ser dut a escena pel grup Dagoll Dagom, i que dóna nom a aquest bloc. Així homenatgem Calders, i celebrem el cinquè aniversari d'aquest bloc, i del naixement de l'Arlequí. Ja ho sabeu, m'envieu les participacions en forma de comentari, amb l'enllaç dels posts. Gràcies!

Aquí teniu el principi del conte "En començar el dia".

ESCENA VI

"S'il·lumina una altra part de l'espai escènic, on hi ha una taula rodona amb faldilles on un nen, assegut, fa els deures escolars. Se sent una música d'Eric Satie.

VEU EN «OFF»: Una vegada, un nen que es deia Abel, es va inventar una paraula nova...

Comentaris

  1. sa lluna21 de juliol del 2012, a les 21:29

    Moltes felicitats Arlequí,
    pel joc homenatjant en Calders, per aquests cinc anys de bloc i pel premi Liebster!!

    Una aferrada.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls21 de juliol del 2012, a les 21:30

    Moltes gràcies Sa lluna!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas21 de juliol del 2012, a les 22:00

    Moltes felicitats pels 5 anys!!!

    I seguirem homenatjant Pere Calders...

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls21 de juliol del 2012, a les 22:02

    Moltes gràcies Carme. Esperem la teva participació caldersiana!

    ResponElimina
  5. Helena Bonals22 de juliol del 2012, a les 14:14

    "S'il·lumina una altra part de l'espai escènic, on hi ha una taula rodona amb faldilles on un nen, assegut, fa els deures escolars. Se sent una música d'Eric Satie.

    VEU EN «OFF»: Una vegada, un nen que es deia Abel, es va inventar una paraula nova... ANTICAÏNON

    Gràcies i felicitats, Arlequí!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació