Reflexions en veu alta: La dispersió a la xarxa
Quan comences a crear un bloc, entres en una mena d'espiral que et duu a crear-ne d'altres. I això és bo perquè la creativitat creix, però crea també una dispersió de qui crea als blocs a la xarxa. Crear un bloc és senzill, el que ja no és tan senzill és mantenir-lo en el temps, i és per això que considero que està bé experimentar novetats, però que cal saber quin és el bloc important, i on es vol anar a parar, tot i que aquesta pregunta no té cap resposta clara. Per a mi, l'espai de i sobre literatura és aquest, perquè és aquí on coneixeu l'Arlequí, i on participeu amb els vostres comentaris, tan si sou coneguts, com si us dieu Anònims. El cas és que he decidit dedicar-me aquest bloc, i he clos els altres. Espero però que continuareu passejant per aquí, ara que l'Arlequí està creant, ideant i pensant noves seccions per a vosaltres. Moltes gràcies per la constància!
Confesso que un servidor també ha patit en algún moment aquesta espiral.
ResponEliminaPenso que són etapes. Cada blog m'ha aportat quelcom diferent.
Puc entendre el que comentes i fins i tot puc entendre que la dispersió a la xarxa és una conseqüència de voler crear diferents espais.
Tens raó també quan dius: el fàcil és crear un blog...el que és més difícil és ser perseverant i mantenir-lo en el temps.
Mantenir un bloc, si vols ser minimament creatiu, tens coses a dir i vols generar una dinàmica d'uns possibles lectors o internautes que acabin seguint aquell espai...suposa esforç, temps i la capacitat perquè allò que estàs comunicant pugui arribar a algú.
El fenòmen blogs personalment crec que va la baixa. N'he conegut de molt bons i d'altres més mediocres.
Durant un temps molta gent es va apuntar al "carro" dels blogs però al no tenir quelcom interesant a dir...els seus blogs van acabant morint per inanició.
Conec, i crec que tu també, pocs blogaires que hagin conseguit ser perseverants i mantenir una certa constància.
I encara menys pocs blogaires que siguin multiblogaires i que consegueixin mantenir actius els seus blogs...Un d'ells és l'incombustible irreverent Francesc Puigcarbó i l'altre és la Júlia Costa.
Personalment crec que són etapes.Cicles.
Porto 4 anys a la xarxa com a blogaire i he passat de tenir 1 blog a tenir-ne tres i en el darrer any a tenir-ne 8.
He intentat de forma puntual tenir-los actualitzats. Tasca no sempre fàcil.
Puntualment m'he pres diferents descansos per desconnectar del que jo anomeno "la cosa blogaire".
Després de més de 4 anys i més de mitjana dotzena de blogs...un servidor ha decidit prendre's un descans de la xarxa.
*********
No entenc quan dius cloure un blog...que vols dir...els has esborrat?
Com algú va dir:"Feina feta no fa destorb". En tots els espais que he creat sempre he deixat un lloc destacat perquè la gent pugui clickar i visitar les meves altres pàgines.
La vida d'un blog per molt que un l'abandoni, temporalment, o definitivament, si estàs el cercador de google; sobretot, continua actiu.
M'he emportat més d'una sorpresa al veure que el primer blog que vaig crear "Nàufragiobrer" que ha estat en el darrer any molts mesos inactiu, seguia rebent visites.
*******
Com deia abans, penso que tot plegat són etapes, cicles...
Sort amb la teva nova etapa!
Gabriel, potser sí que els blogs estan a la baixa, però encara n'hi ha molts, per no parlar dels dos premis blocaires que s'estan consolidant a la xarxa. Tant si es té un o més, l'important és perseverar. I per cert, cloure no és esborrar, només cloure el blog.
ResponEliminaGràcies!