divendres, 17 d’agost del 2012
Reflexions en veu alta: La dispersió a la xarxa
Quan comences a crear un bloc, entres en una mena d'espiral que et duu a crear-ne d'altres. I això és bo perquè la creativitat creix, però crea també una dispersió de qui crea als blocs a la xarxa. Crear un bloc és senzill, el que ja no és tan senzill és mantenir-lo en el temps, i és per això que considero que està bé experimentar novetats, però que cal saber quin és el bloc important, i on es vol anar a parar, tot i que aquesta pregunta no té cap resposta clara. Per a mi, l'espai de i sobre literatura és aquest, perquè és aquí on coneixeu l'Arlequí, i on participeu amb els vostres comentaris, tan si sou coneguts, com si us dieu Anònims. El cas és que he decidit dedicar-me aquest bloc, i he clos els altres. Espero però que continuareu passejant per aquí, ara que l'Arlequí està creant, ideant i pensant noves seccions per a vosaltres. Moltes gràcies per la constància!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Confesso que un servidor també ha patit en algún moment aquesta espiral.
Penso que són etapes. Cada blog m'ha aportat quelcom diferent.
Puc entendre el que comentes i fins i tot puc entendre que la dispersió a la xarxa és una conseqüència de voler crear diferents espais.
Tens raó també quan dius: el fàcil és crear un blog...el que és més difícil és ser perseverant i mantenir-lo en el temps.
Mantenir un bloc, si vols ser minimament creatiu, tens coses a dir i vols generar una dinàmica d'uns possibles lectors o internautes que acabin seguint aquell espai...suposa esforç, temps i la capacitat perquè allò que estàs comunicant pugui arribar a algú.
El fenòmen blogs personalment crec que va la baixa. N'he conegut de molt bons i d'altres més mediocres.
Durant un temps molta gent es va apuntar al "carro" dels blogs però al no tenir quelcom interesant a dir...els seus blogs van acabant morint per inanició.
Conec, i crec que tu també, pocs blogaires que hagin conseguit ser perseverants i mantenir una certa constància.
I encara menys pocs blogaires que siguin multiblogaires i que consegueixin mantenir actius els seus blogs...Un d'ells és l'incombustible irreverent Francesc Puigcarbó i l'altre és la Júlia Costa.
Personalment crec que són etapes.Cicles.
Porto 4 anys a la xarxa com a blogaire i he passat de tenir 1 blog a tenir-ne tres i en el darrer any a tenir-ne 8.
He intentat de forma puntual tenir-los actualitzats. Tasca no sempre fàcil.
Puntualment m'he pres diferents descansos per desconnectar del que jo anomeno "la cosa blogaire".
Després de més de 4 anys i més de mitjana dotzena de blogs...un servidor ha decidit prendre's un descans de la xarxa.
*********
No entenc quan dius cloure un blog...que vols dir...els has esborrat?
Com algú va dir:"Feina feta no fa destorb". En tots els espais que he creat sempre he deixat un lloc destacat perquè la gent pugui clickar i visitar les meves altres pàgines.
La vida d'un blog per molt que un l'abandoni, temporalment, o definitivament, si estàs el cercador de google; sobretot, continua actiu.
M'he emportat més d'una sorpresa al veure que el primer blog que vaig crear "Nàufragiobrer" que ha estat en el darrer any molts mesos inactiu, seguia rebent visites.
*******
Com deia abans, penso que tot plegat són etapes, cicles...
Sort amb la teva nova etapa!
Gabriel, potser sí que els blogs estan a la baixa, però encara n'hi ha molts, per no parlar dels dos premis blocaires que s'estan consolidant a la xarxa. Tant si es té un o més, l'important és perseverar. I per cert, cloure no és esborrar, només cloure el blog.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada