dimarts, 7 d’agost del 2012

Reflexions en veu alta: Més literatura a secundària i batxillerat









Des de fa temps, diverses veus provinents de la universitat i també d'entitats culturals que s'alcen per demanar que hi hagi més continguts dedicats a la literatura a secundària i a batxillerat. El cert és que cada vegada, s'ensenya més llengua i menys literatura. La literatura, llegir, els clàssics sempre han sigut un camí per ensenyar a llegir, pensar, imaginar, somniar,etc. Llegir literatura permet fer exercicis literaris perquè els nens i els joves aprenguin a redactar imitant els grans mestres de la nostra tradició literària. Cal que continuem alçant veus a favor d'una dama que sempre ens acompanya, perquè la trobem al cinema, als teatres, inclús en spots publicitaris que s'hi inspiren. Per tant, la literatura ha de ser part de la nostra formació perquè creixem com a persones i com a lectors/lectores.

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Ensenyar literatura no vol dir ensenyar a escriure bé, durant anys i panys s'ha qüestionat si la literatura havia o no de ser assignatura obligatòrica. Com en tot, depèn de com i qui.Les antologies literàries escolars, molt útils, han desaparegut del mapa fa anys.

Roser Caño Valls ha dit...

Discrepo, crec que sí que es pot ensenyar a escriure bé amb la literatura i tenint en compte les regles. Jo sóc professora de català i he ensenyat a escriure i redactar amb poemes, fent fer narracions a partir d'il·lustracions. I sí la literatura hauria de ser obligatòria perquè també es fa història, història de l'art, filosofia...

Júlia ha dit...

Sí, tens raó, però també hi ha professors de literatura, com d'història, que ensenyen 'autors', dates i estils i a escriure, relacionar i interioritzar, poquet.

Roser Caño Valls ha dit...

La literatura es pot ensenyar de moltes maneres, el context històric és tan important com interioritzar el text. Ensenyar a escriure significa a redactar bé, a partir dels grans mestres. Per sort, hi ha professors que sí que saben com ensenyar la literatura.
Gràcies Júlia!