Gràcies!

-





Fa uns dies, vaig penjar el post número 1300. Uf! quants! Però ja ho diu la dita, l'important no és la quantitat sinó la qualitat. Així vaig decidir penjar una foto, i demanar als lectors/lectores que pengessin als seus respectius blogs/blocs un text creatiu per a celebrar aquesta xifra. D'aquesta manera, dia a dia, m'han anat deixant 10 comentaris amb 10 participacions! I jo sempre dic que aquest espai no seria sinó fos per vosaltres que el llegiu, i si he arribat a 1300 posts, és perquè vosaltres m'heu alimentat venint per aquí, llegint, deixant opinions de tota mena, i fins i tot també agraeixo els comentaris als Anònims, encara que no estiguem d'acord. Així doncs, 1300 gràcies per ser aquí amb mi.

Comentaris

  1. Sílvia 23 de setembre del 2012, a les 11:20

    Moltes felicitats, Arlequí!! Fa poc que sóc per aquí però fas molt bona feina, així que endavant!

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls23 de setembre del 2012, a les 11:26

    Moltes gràcies, Sílvia!

    ResponElimina
  3. McAbeu23 de setembre del 2012, a les 12:19

    Gràcies a tu per la teva constància que t'ha portat fins aquests 1300 i els que vindran.

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls23 de setembre del 2012, a les 12:35

    McAbeu ;-)

    ResponElimina
  5. Elfreelang23 de setembre del 2012, a les 21:26

    Moltes felicitats pels 1300, ara lamento no haver disposat de temps per participar....encara hi sóc a temps?

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls23 de setembre del 2012, a les 21:31

    Moltes gràcies,Elfreelang! Sí encara hi ets a temps, i tant!

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas24 de setembre del 2012, a les 18:10

    I que en compleixis molts més arlequí! Així ho espero, per poder-t'hi acompanyar!

    ResponElimina
  8. El veí de dalt26 de setembre del 2012, a les 0:25

    Ara pels 100.000. Com els Fills de Sant Lluís.
    Felicitats!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació