Digue'm
què et suggereix aquesta fotografia?
Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
els peus penjant a l'aigua amb una llibreta i llapis a les mans, deixant que els pensaments quedin escrits.
ResponElimina
ResponEliminaCamino a poc a poc i sento cruixir la fusta dessota els meus peus descalços. El vestit blanc que m'embolcalla es belluga suaument acompassat pel vent. Mentre avanço no puc deixar de mirar l'horitzó, com a fita, com a destí. I aquesta aigua blava que m'envolta arreu on miro em captiva. Em xiuxiueja que salti, que penetri endins aquest atzur fluid -líquid amniòtic de la mare terra que ens acull i ens bressola quan som cadàvers, tan bells com els infants que varem ser en nàixer- I no em puc resistir quan sóc al darrer tauló i tot és silenci de color blau.
Marxo del món, em salvo d'aquest viure estrany, abandono el meu cos per ser aigua del temps, ona que abraça el rocam, mare de l'univers, part d'un tot indissoluble.
Pam, pam, pam pam... xap
ResponEliminaquan he visualitzat l'imatge en gran,el primer que m'ha passat pel cap a sigut,qllons quina bellesa!
ResponEliminaDesprés m'he assegut,i agafat al primer pal per no caure a l'aigua,;-) i he deixat que la ment gaudís d'aquest moment tan especial,mentre el meu cap em suggeria,la vida,el passat,el present,el futur i un sense fi de suggeriments els quals no cabrien en aquest petit espai per comentar.
Ha estat un plaer per els meus ulls! gràcies!
una abraçada!
Camino cap al blau, cap a l'horitzó d'una nova vida.
ResponEliminaUna imatge preciosa (això ha sigut el primer que he pensat).
El blau em ve a trobar endins.
ResponEliminaM'emporto el blau.
"...fins aleshores, no t'oblidis de ser molt, molt feliç "
ResponEliminaCaminaré entre els teus records
xiuxiuegant a la lluna paraules per tu.
Passejaré entre onades el meu somriure
dibuixant les meves mans entre les teves.
M'asseuré entre els blaus de l'horitzó
en el vell, estimat, moll de pilons
-com feies tu-
esperant el teu retorn.
Aferradetes!
Llibertat, molta llibertat i ganes de tirar-me a l'aigua.
ResponEliminaM'agradaria que passesis pel meu blog, ja que acabo de publicar una nova entrada i m'agradaria que la llegisis... www.elzoodelsllibres.blogspot.com
molts petons! ah! per cert, jo et segueixo ja;)
Una imatge preciosa. I allò que m'ha suggerit:
ResponEliminahttp://laliniadewallace.blogspot.com.es/2012/10/perspectives.html
Gràcies per fer-nos pensar ;)