Joc creatiu literari: Inventa

-










un conte, poema, microconte, peça teatral... a partir d'aquesta imatge. Ja sabeu que m'heu de deixar un comentari amb l'enllaç del post. Espero les vostres participacions!

Participacions:

1- Júlia de Llum de Dona. En Vermell

2-Helena Bonals de En cada vers que has entès. Calidesa

3- Jesús M. Tibau de Tens un racó dalt del món. Joc literari Antaviana

4. Drapaire de mots. Joc literari-Inventa Antaviana

5. Jpmerch d'Encara Estem Així? Butaca. Antaviana

6. Sa Lluna d'El Racó de sa lluna: Què n'he fet?

7. Alfred Russel de La línia de Wallace: Interiorisme



Comentaris

  1. Joana12 d’octubre del 2012, a les 12:14

    Bon dia Arlequí,
    la meva aportació :

    http://llddona.blogspot.com.es/2012/10/en-vermell.html
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals12 d’octubre del 2012, a les 13:12

    Hola, aquí la meva entrada.

    ResponElimina
  3. Jesús M. Tibau12 d’octubre del 2012, a les 17:03

    fet
    http://jmtibau.blogspot.com.es/2012/10/joc-literari-antaviana.html

    ResponElimina
  4. Drapaire de mots12 d’octubre del 2012, a les 17:24

    A provar!....
    fet :http://drapairedemots.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls12 d’octubre del 2012, a les 18:40

    Moltes gràcies Júlia, Helena, Jesús i Drapaire de mots!

    ResponElimina
  6. jpmerch15 d’octubre del 2012, a les 16:50

    Ací està la meua

    http://encaraestemaixi.blogspot.com/2012/10/la-butaca-antaviana.html

    ResponElimina
  7. sa lluna16 d’octubre del 2012, a les 20:14

    Arribo tard?...
    AQUÍ el meu.

    Aferrada.

    ResponElimina
  8. AlfredRussel17 d’octubre del 2012, a les 16:09

    Jo encara arribe més tard, però deixe també el meu:

    http://laliniadewallace.blogspot.com.es/2012/10/interiorisme.html

    Salut!

    ResponElimina
  9. Roser Caño Valls17 d’octubre del 2012, a les 20:38

    Jpemerch, Sa Lluna i Alfred Russel mai no és tard a l'Antaviana. Moltes gràcies pels vostres posts, m'han encantat!

    ResponElimina
  10. cantireta18 d’octubre del 2012, a les 1:40

    http://cantireta.blogspot.com/2012/10/certificada.html

    La meva pocasoltada... Espero que t'agradi.

    Ptns.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació