25 N Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència en vers les dones.

NI UNA MÉS

dissabte, 6 d’octubre del 2012

Reflexions en veu alta: El context








Hi ha qui diu que per a llegir un poema, una novel·la o veure una obra teatral no cal conèixer el context històric de l'autor o autora. Això deriva del Postmodernisme, en què es trenca amb els cànons literaris, que poden ser discutibles o no, i que es relaciona amb la idea que un quadre el pots mirar i entendre sense saber res de qui l'ha pintat. Ara bé, des d'Homer fins a autors com William Blake per posar un parell d'exemples, tota la seva obra parteix d'uns referents literaris, que provenen d'un context, el seu context històric i personal. És a dir, no podríem entendre l'evolució de la poesia de Joan Maragall, sense conèixer els períodes històrics i personals que travessa l'autor barceloní. Així doncs, crec que és indestriable el context d'una obra, perquè l'úna no pot néixer sense l'altre. I és que precisament el què fa que hi hagin obres que perdurin al llarg del temps, és la qualitat literària amb la qual han estat creades dins d'una situació històrica, econòmica, política, social i personal concretes i determinades que no es poden oblidar. Així doncs, cada obra de cada període construeix tot una trajectòria literària i humanística que arriba fins als nostres dies.

5 comentaris:

Lectora corrent ha dit...

"Ulysses" és tan complicat, que fins i tot coneixent-ne el context històric de l'autor és una obra de lectura molt difícil.

Roser Caño Valls ha dit...

Tens tota la raó, Mercè!

Júlia ha dit...

Hi ha molts nivells de lectura i crec que de vegades hi ha escrits, obres d'art, fins i tot pel·lícules, que produeixen un efecte emocional deslligat de contextos, per elles mateixes. Amb el coneixement i la cultura que anem assolint amb els anys, formal o informal, en fem lectures diferents, potser més aprofundides però menys espontànies. Tot té avantatges i inconvenients, de vegades enyoro poder-me acostar a , un llibre 'clàssic' sense el pes de la història, de la meva i de la de la humanitat 'culturalitzada'.

Roser Caño Valls ha dit...

Hi ha tants lectors i lectores com interpretacions d'obres. Crec que cadascú té la seva manera de llegir els clàssics, però a mi, com que tinc la formació filològica, no puc destriar el context de l'obra perquè és un conjunt, i precisament això és el que la converteix en clàssic. De tota manera, respecto la teva opinió que està molt ben argumentada.

Helena Bonals ha dit...

Jo sóc de llegir sense saber res del que envolta l'obra. Ni em llegeixo la ressenya de la contracoberta. No llegeixo crítica, en faig!