Nota de l'Arlequí

-
Darrerament us haureu adonat que no actualitzo tant el bloc. No és pas per cansament del bloc, ni tampoc perquè m'oblidi de vosaltres els lectors i lectores assidus, no. Més aviat, ara mateix l'horari laboral, tot i que és intensiu, em treu hores de poder dedicar-me a aquest espai, i també vull idear noves seccions perquè ja diu la dita: "renovar-se o morir" i jo dic, renovar-me i tant. Així que us demano una mica de paciència, perquè pugui anar trobant aquestes noves idees per continuar oferint allò que diueu vosaltres d'aquest bloc: píndoles culturals. Moltes gràcies per la vostra constància i fins aviat.

Comentaris

  1. McAbeu24 de novembre del 2012, a les 13:03

    Ho he dit tantes vegades que no em fa res tornar-ho repetir, no podem deixar que el blog es converteixi en una obligació perquè aleshores si que ens cansaríem d'ell. Jo també estic en una etapa que m'impedeix dedicar-me tant com abans a la catosfera, continuo publicant els enigmes cada dia però he hagut de limitar el meu ritme de comentaris i visites als altres blogs. No m'agrada, però sé que si m'exigeixo més del que puc fer deixaria de passar-m'ho bé per aquí i seria el primer pas per plegar del tot.
    Així que no hi pateixis gens i fes el blog de la manera que et sigui més còmoda que segur que ens hi adaptarem.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls24 de novembre del 2012, a les 13:56

    Moltes gràcies McAbeu i felicitats per l'aniversari del teu bloc!

    ResponElimina
  3. Elfreelang24 de novembre del 2012, a les 15:24

    No pateixis que aquí estarem, a mi l'horari laboral també em té ben fregida!

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls24 de novembre del 2012, a les 18:36

    Moltes gràcies Elfreelang!

    ResponElimina
  5. jomateixa27 de novembre del 2012, a les 15:41

    Molts tenim molta feina i anem passant quan podem, però mai deixem de fer tombs per aquests paratges.

    ResponElimina
  6. Rafel29 de novembre del 2012, a les 17:57

    Hola Arlequí, et deixo aquí el comentari ja que l'entrepà d'en Brossa algú se l'ha menjat.

    http://rcasas22.wordpress.com/2012/11/29/reinventar-el-pa-brossa-vs-dali/

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació