Des de ben petita, tenia la idea o potser l'ideal que escriure contes em serviria per transformar una miqueta el món, i si més no, la realitat que m'envoltava. Quan et fas gran, creus que aquesta idea és una utopia, però sovint em pregunto: la cultura pot transformar el món? Quan es va acabar la guerra civil l'any 1939, un grapat d'intel·lectuals catalans es van exiliar, d'altres van optar per quedar-se i lluitar des de dins, i d'altres van ser afusellats i/o empresonats pel règim franquista. Posteriorment, durant la postguerra, molts d'aquests escriptors, artistes, músics, etc. van lluitar no només perquè no morís la cultura catalana, sinó també per transformar-la, i així que esdevingués una cultura que traspassés fronteres enllà. Aquells que van deixar-nos el llegat que avui és la nostra llengua i els nostres clàssics ens han ensenyat que sí que podem transformar el món, llegint, escoltant música, i dient el què sentim davant d'una realitat plena d'adversitats, com les que tots vivim i patim. Potser n'hi haurà molts de vosaltres que pensareu que sóc dins una gran Utopia, com la que es va inventar Tomàs Moro, però crec que no podem perdre l'esperança ni deixar de posar el nostre granet de sorra perquè poguem fer créixer allò que els nostres precursors i precursores ens han llegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada