dissabte, 8 de desembre de 2012

Reflexions en veu alta: El bressol del català

Fa més de trenta anys que molta gent tant del carrer, com d'algunes institucions d'arreu, País Valencià, Illes Balears, Catalunya... han lluitat per la normalització del català. Jo des de ben petita, he tingut la sort de poder aprendre bé la llengua catalana a l'escola, i gràcies a aquest fet, que prové de la lluita de molts dels qui es van deixar la pell a la Guerra Civil, i els qui els han precedit temps enrere, així com dels qui van creure en la democràcia, i amb ella van lluitar pel català tant al carrer, com a l'escola, i a les administracions. Ara, que havíem aconseguit una bona immersió lingüística i que malgrat que a les escoles la llengua vehicular real sigui el castellà, em sembla que hem anat pel túnel del temps i tornem a ser allà, on els nostres avantpassats, i els nostres avis,àvies, tiets, mares.. han fet possible que jo avui sigui professora de català, i també que pugui escriure en aquest bloc. Aquest tema és molt seriós, ja no es tracta d'un tema polític, sinó de drets, dels drets d'una col·lectivitat que comprèn tant Catalunya, com País Valencià, com les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra... i tots, tots ens estimem la llengua que ens hem après des del bressol. És per això que cal que ara nosaltres continuem la tasca lluitadora dels qui ens han dut fins aquí.

1 comentari:

◊ dissortat ◊ ha dit...

Si la II República Espanyola hagués tirat endavant ara no tindríem aquest problema, és més, seriem una república federal ben avançada. Trista història que en vegada d'anar avant va cap a enrere.