Conte: La flor marcida






Un dia to jo em vaig transformar en una flor marcida. Cada dia les flors s'esrogueïen i se'm feia dificíl respirar tal i com em deia l'Espill. Un vespre, em van robar el somriure, i jo creia que ja no podria recuperar-lo. Així que esperava que m'anès apagant, i un matí la pluja d'aigua i els raigs del Sol em van tornar el somriure.

Comentaris

Sílvia ha dit…
M'agrada que les flors revifin. Segur que ho va fer amb força i va resultar més bonica que abans.
Rafel ha dit…
Revifà amb la rosada renovellada de cada matí.
Bon any 2013
montse ha dit…
M'agrada aquest somriure.
L'Arlequí ha dit…
Sílvia, és cert és bonicque les flors revifin.

Rafel, gràcies per regalar-nos la teva poesia!

Montse, celebro que t'agradi el somriure

Bon any 2013 a tots tres!
Anònim ha dit…
ola k ase