Un dia to jo em vaig transformar en una flor marcida. Cada dia les flors s'esrogueïen i se'm feia dificíl respirar tal i com em deia l'Espill. Un vespre, em van robar el somriure, i jo creia que ja no podria recuperar-lo. Així que esperava que m'anès apagant, i un matí la pluja d'aigua i els raigs del Sol em van tornar el somriure.
5 comentaris:
M'agrada que les flors revifin. Segur que ho va fer amb força i va resultar més bonica que abans.
Revifà amb la rosada renovellada de cada matí.
Bon any 2013
M'agrada aquest somriure.
Sílvia, és cert és bonicque les flors revifin.
Rafel, gràcies per regalar-nos la teva poesia!
Montse, celebro que t'agradi el somriure
Bon any 2013 a tots tres!
ola k ase
Publica un comentari a l'entrada