dissabte, 12 gener de 2013

Platea: Un altre Cyrano, si us plau!


Imatge extreta de la pàgina web: http://www.isaacmorera.com/esgrima-teatral/coreografies/

Ahir a les nou del vespre, el Teatre de Sagarra, s'omplia de gom a gom de ciutadans, ciutadanes i personalitats tant de la cultura com de l'Ajuntament de la ciutat de Santa Coloma. El motiu d'aquest munt de gent no era altra que la representació de Cyrano de Bergerac, l'obra d'Edmond Ronsard. Cyrano és una peça inspirada en un poeta, lliure pensador contemporani de Molière, i que com a personatge ha assolit una magnitud incalculable. Doncs bé,en la representació d'ahir, sota la direcció d'Oriol Broggi, un director que està renovant l'escena catalana, i que va fer una aposta segura amb Pere Arquillué rere el nas, el barret, la capa, l'espasa i l'art de rimar. El darrer vespre tots els espectadors vam sentir la catarsi des del principi on a escena es va fer un intent de posar dalt de l'escenari una obra, i nosaltres érem els espectadors i per tant, en aquell instant formàvem part d'aquella història. Vam riure amb les ironies de Cyrano, vam patir quan descobríem un cop més l'amor que el nassut sentia i que en un principi semblava no correspost, i que estava condemnat a no ser correspost en vida. Aquesta obra té un discurs metalingüístic i també social, perquè d'una banda, des de l'inici el protagonista fa crítica als qui no saben emprar l'art de rimar, i de l'altra, ell es creava enemics per ser lliure pensador. Després també hi ha una sèrie de dualitats característiques del Romanticisme, període on podríem emmarcar aquesta peça teatral, el lleig (Cyrano) i el bell (el cadet Cristià), el culte i l'ignorant. Aquestes dualitats es confonen quan Cyrano esdevé el portaveu de la declaració d'amor rimada a Rosaura, però amb el rostre bell del cadet Cristià. Cristià mor a la batalla per cedir-li l'amor de Rosaura, i Cyrano calla un cop més el seu neguit. Finalment, Cyrano moribund visita per darrera vegada Rosaura, i és llavors quan ella descobreix el seu amor. Una història plena de bellesa, poesia i també tristesa. Així doncs vam veure un altre Cyrano, i segur que molts de nosaltres vam comparar el Cyrano Arquillué, amb el Cyrano Flotats, dues maneres de posar cara, nas i veu a un dels personatges més universals de la literatura. Un altre Cyrano, si us plau!