Dia Mundial de la Poesia: Poesia dins la Poesia



Fa poc vaig rellegir el poema Josep Carner de Gabriel Ferrater, on distingia entre la fugacitat del temps, i la perdurabilitat de la poesia i en concret de la poesia de Josep Carner. El jo poètic explica que ell ha rebut un llibre de poemes de part d'una noia del present, però ell ja va donar el mateix llibre a una altra noia en el passat. I així es mostra una mena d'antítesi entre el temps real que esdevé efímer, i la idea que les poesies de Carner es mantindran en el temps perquè sempre hi haurà gent que les llegirà. Un bon exercici metaliterari per tractar el tema universal de la fugacitat, així com de la universalitat de la poesia. Em trec el barret davant del mestre Ferrater. I us poso el poema perquè gaudiu de la poesia d'ahir, avui, i demà.



JOSEP CARNER
En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.

Comentaris

Helena Bonals ha dit…
Poesia dins la poesia, com teatre dins del teatre. Val molt la pena aquest poema, però mai he acabat d'entendre el "Com una pàtria". Com una cosa abstracta, potser, que transcendeix, que va més enllà dels sentits.
L'Arlequí ha dit…
Moltes gràcies Helena per la teva aportació amb aquest raonament tan interessant!