Ves al contingut principal

Dia Mundial del Teatre: Amunt el teló



Des de ben petita, he anat al teatre. I cada vegada que entro per la porta, i després els meus peus baixen pels graons de la platea, buscant el seient que em pertoca, alguna cosa es desperta dins meu. Quan s'apaguen els llums, i s'aixeca el teló, mostrant l'escenografia, la meva emoció és gran, molt gran, una emoció que augmenta quan van apareixent els personatges a poc a poc, en els diferents actes, i escenes. I és què faríem sense el teatre? Un espai que és com  un mirall a l'inrevés, potser? Allà on t'oblides del món, però
veus el món a através d'aquelles parets, que s'anomenen escenari, sota els focus que il·luminen uns personatges que han bandejat els seus noms reals per esdevenir unes veus que els autors i autores han creat perquè nosaltres les veiem i les escoltem. Estem en un moment difícil, però el teatre forma part de nosaltres perquè necessitem veure la literatura en viu per recordar els clàssics, i conèixer els nous i noves dramaturgs que potser esdevindran universals. Un homenatge ben gran al TEATRE i a tots i totes els qui el fan possible! Amunt el teló!




Comentaris