Reflexions en veu alta: Cercar la inspiració treballant o obrir la porta a les muses?

-




Des de sempre ha existit un debat literari, entre molts d'altres, què qüestiona si com deia Pablo Picasso: "la inspiració es troba treballant" o és millor deixar que les muses ens desvetllin els mots? Probablement, aquesta pregunta mai no tindrà una única resposta. Sabem per la "vox poppuli" que Gustave Flaubert cada dia escrivia una pàgina, és a dir, tenia una disciplina a l'hora d'escriure, però també hi ha "L'Elogi de la Paraula Viva" on Joan Maragall va popularitzar la idea d'escriure "a raig". Potser la resposta seria en cercar el punt intermig, és a dir, tenir certa disciplina a l'hora d'escriure, però també deixar que brollin les paraules. Perquè és obvi que si no hi ha res a dir, és millor optar pel silenci, al menys fins que neixin les idees que més tard es convertiran en paraules. Crec que cada creador/a pot triar el seu mètode de treball, perquè al capdavall qui té la veritat sobre què és el millor en l'ofici d'escriure quan estem en el punt de crear?

Comentaris

  1. Helena Bonals19 de maig del 2013, a les 19:08

    Jo a vegades ho tinc molt clar, d'altres flueix en agafar la ploma. M'agrada que no sempre sigui igual!

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls20 de maig del 2013, a les 17:13

    Moltes gràcies per la teva constància al bloc Helena!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació