Post 1399 o comunicar i comunicar-se

Si mirem les xifres, fa sis anys que va néixer el bloc Antaviana, i l'Arlequí va començar a signar posts, seguirem dient que avui escric el post 1399, i tinc uns 159 seguidors/res. Si anem més enllà dels càculs, des que vaig començar he après a compartir escrits, entrevistes, jocs literaris, articles, reflexions, jocs creatius... El més important sempre ha sigut que vosaltres esteu aquí, tant si deixeu comentaris, com si feu una ullada els posts que vaig penjant. Escriure un bloc no té raó de ser, sinó hi ha lectors/res/autors/res amb qui tenir una comunicació bilateral. Quan vaig iniciar-me al món dels blocs o blogs, poc m'imaginava totes les satisfaccions que guanyaria, quan escric i em contesteu amb un poema, o fins i tot, alguns heu proposat aquest bloc a alguns premis blocaires. Aquest espai ha anat creixent, i l'Arlequí, el meu alter ego, també ha crescut. Potser no actualitzo tant a diari com al principi, però procuro seleccionar més el que m'interessa penjar, d'acord amb l'actualitat cultural i literària, i amb les meves inquietuds, pensaments, emocions. Espero poder continuar endavant, i contribuir a forjar la universalitat de la literatura i l'art. 1399 gràcies a tots i totes!

Comentaris

  1. Moltes gràcies, Oreto! Quina rapidesa :D !

    ResponElimina
  2. Moltíssimes felicitats per aauesta xifra rècord... Té molt de mèrit la constància en anar escribint regularment, t'ho diu també un blocaire una mica mandrós però que ja fa més de 6 anys que vaig funcionant
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Enhorabona! suposo que amb el temps es disminueix la freqüència amb la que escrivim i tampoc passa res....espero que segueixis amb el blog proposant, escrivint.. sis anys! felicitats i endavant!

    ResponElimina
  4. Enhorabona, Arlequí. De tota manera, discrepo en part sobre la finalitat del blog. Crec que el plaer de l'escriptura, de recollir en un lloc pensaments o allò que et vagi sortint de dins, ja és prou motiu per fer un bloc. Si, a més, hi ha qui ho llegeix i si, a més de llegir-ho, hi fan comentaris i s'estableix una interacció amb l'autor on autora del blog, tot això ho veig com un valor afegit.

    ResponElimina
  5. Quines paraules tan boniques Salvador! Moltes gràcies!

    Elfreelang, epsero que tu segueixis també col·laborant en aquest bloc!

    Lectora corrent és bo discrepar perquè hi ha tants blocs com finalitats per fer-los i tirar-los endavant.

    Moltes gràcies a tots!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

El poema del mes: Cambra de Tardor"