Reflexions en veu alta: Amistats entre poetes universals



Arran del centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pórcel, he descobert pels tuits de la gent, que aquest poeta i l'Espriu eren bons amics, i aquesta amistat es va traduir en llurs obres poètiques, ja que es van dedicar poemes l'un a l'altre. Penso que això és el que fa grans aquests dos homes, perquè no només tenien el do de la poesia, sinó que compartien aquest do entre ells, i avui que tots dos són absents, tenim el testimoni de la seva amistat a través del llegat que ens han deixat. Quantes coses s'aprenen quan han passat anys, i encara hi ha dades dels poetes més universals que tenim que ens els representen com persones encara per a descobrir, tant a nivell personal, com a nivell poètic. Celebro aquesta amistat, perquè avui podem celebrar els dos centenaris, recordant les paraules que es van dir mitjançant els versos i l'harmonia de la poesia. Alcem les copes i brindem per les amistats entre poetes universals.

Comentaris

M. Roser ha dit…
Els poetes amics, un títol per un llibre...Però jo trobo que Roselló Pòrcel era força més romàntic, la seva obra trobo que és semblant a la de Màrius Torres, i tots dos van morir joves, potser haguessin agafat estils diferents. Trobo que Espriu és més filosòfic, segurament el va condicionar el fet de tenir una més llarga vida...
En un altre post , veig que parlers de M. Mercè Marçal, jo vaig tenir el plaer de conèixer-la personalment, una gran dona i poetessa.
Bon estiu.
L'Arlequí ha dit…
Sí Rosselló-Pórcel,Màrius Torres i Espriu eren tres poetes amb tres veus pròpies. Això no treu que entre ells es relacionessin, i entre els dos poetes que cito en aquest post hi hagués una amistat que trascendís en llurs obres poètiques.

Interessant això que expliques de M. Mercè-Marçal!

Igualment1

Entrades populars d'aquest blog

Platea: Moustache

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Gràcies