L'article: La petjada de Pere Calders




Diuen que el temps vola, tant és així que tot i que sembla que fos ahir que ens va deixar Pere Calders, enguany es compleixen vint anys de la seva absència. Molts de nosaltres hem crescut voltats pels contes i novel·les caldersians. Qui no recorda haver vist l'obra Antaviana, una adaptació teatral  dels seus contes, portada als escenaris per la companyia  Dagoll Dagom. De fet, jo quan tenia cinc anys vaig enamorar-me d'aquells personatges i de les seves històries. I des de llavors m'ha acompanyat al llarg de la meva vida lectora i cultural. I és que Pere Calders era un escriptor singular i genuí, que va començar a escriure des de ben jove, als 14 anys, i que tant ell com la seva literatura van créixer en diferents etapes vitals i històriques, ja que hi ha un abans i un després de l'obra caldersiana en el període de la Guerra Civil i en l'exili i el posterior retorn a Catalunya, Calders ens ha deixat un munt d'obres narratives que ara formen part de la nostra cultura, i fins i tot, la seva petjada és en el nom d'aquest bloc, i en el nom del meu alter ego.

Comentaris

Elfreelang ha dit…
realment el temps va depresa! en Calders un puntal de la nostra literatura !
Roser Caño Valls ha dit…
Sí, tens raó Elfreelang!

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies