7è aniversari bloc Antaviana: Crea amb Antaviana

-

Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, l'agost del 2007 vaig encetar la nova aventura amb el bloc Antaviana. Hi ha qui diu que els blocs o blogs encara tenen perdurabilitat. Qui sap fins on ens durà aquesta aventura? El cert, és que fa set estius que he anat creant diversos espais dedicats a la literatura, ja siguin projectes, o iniciatives de participació per a fomentar la vostra vena literària, com també homenatges a autors i autores de diversa índole per tal d'establint ponts de diàleg mitjançant les paraules i el món de la imaginació.I com sempre, sense vosaltres, sense la vostra constància lectora i participativa, l'Antaviana i per tant l'Arlequí no tindrien raó de ser, com les flors que necessiten l'aigua per a créixer.

És per això que enguany per celebrar aquest setè aniversari, us proposo que feu: un poema, un conte, aforisme fent servir la paraula Antaviana. Espero les vostres participacions!


Comentaris

  1. sa lluna4 d’agost del 2014, a les 11:16

    Set anys, deunidó!!
    Que en puguin ser molt més i que ho puguem compartir amb molta salut.

    FELICITATS!
    Aferradetes ☺

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls4 d’agost del 2014, a les 11:48

    Moltes gràcies, sa lluna!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. McAbeu4 d’agost del 2014, a les 12:30

    Set anys s'han de celebrar com cal. No sé si serè capaç de fer un poema visual, això ja ho veurem, però el que si vull fer és felicitar-te pel blogversari. :-))

    ResponElimina
  4. Elfreelang5 d’agost del 2014, a les 12:53

    enhorabona pels set anys de bloc!!!! ui no sé si seré capa´de fer un poema visual, ho intentaré

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació