L'homenatge: "El petit príncep", una obra universal

-



L'any 1944 ens va deixar  Així Antoine de Saint-Exupéry creador d'un personatge universal de la literatura.
Així doncs, l'autor va escriure El petit príncep , una gran obra mestra que tot infant, jove i adult hauria de llegir i conèixer perquè hi descobriran tot un món meravellós.  I és que hi ha molts llibres de la literatura universal que esdevenen  l'inici del trajecte dels lectors i lectores, ja que creixem quan entrem dins de les històries i dels seus personatges. És per això que dediquem aquest espai a recordar, rellegir i redescobrir El petit príncep. Convidem a tots els fans d'aquest personatge a compartir frases seves, o experiències de quan van llegir el llibre, i què van sentir quan el van llegir.

Comentaris

  1. Lectoracorrent4 d’agost del 2014, a les 9:24

    Per a mi, "El petit príncep" té també una altra funció: la de comparar llengües. Com que és una obra que està traduïda a totes les llengües que ens puguem imaginar, i no és un llibre voluminós, sempre que en tinc l'ocasió, el compro en una llengua nova (nova per a la meva col·lecció). I gent que em coneix, també de tant en tant me'n regalen edicions en llengües de països que visiten.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls4 d’agost del 2014, a les 11:49

    Molt interessant, Lectora corrent! Gràcies per la teva participació!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació