Homenatges Literaris: Recordant Màrius Torres


L'any 1910 va néixer a Lleida Màrius Torres.  Des de ben aviat, va tenir interès en la literatura, tot i que els seus estudis es van encaminar a la Universitat de Barcelona, en medicina. Quan va complir vint-i-cinc anys va emmaltir de tuberculosi cosa que va fer que fos ingressat a sanatori de Puigdolena, de Sant Quirze de Safaja. En els dies que va passar al sanatori, va llegir filòsofs clàssics com Plató i Aristòtil; i contemporanis com Bergson o Nietzsche. Així com també en la seva capçalera d'autors hi havien poetes com Baudalire, Carner, García Lorca, Maragall.  Tots aquests poetes van influir Màrius Torres de manera que en la seva poesia es va veure immersa en el Simbolisme.  Al sanatori, també va conèixer Mercè Figueres, que li insprarien el poemari Cançons a Mahalta, datat el 1937. Així doncs, en el lloc on ell residia és on es va formar a nivell intel·lectual, i a nivell poètic, i d'aquí van sorgir les obres poètiques: Dolç Àngel de la Mort,  i La ciutat llunyana.Enguany es compleixen setanta-dos anys de la seva prematura mort. Sempre m'ha semblat trist que un escriptor jove mori tan aviat, perquè encara li quedava molt per donar en la poesia. Malgrat tot, les paraules escrites i els poemaris publicats són el seu llegat poètic i gràcies a ells, avui podem recordar un gran poeta, que va lluitar i conviure amb la malaltia, llegint, escrivint, i estimant. Avui li dediquem aquest homenatge, i com no podia ser menys, l'homenatjarem amb el que ell sabia millor: escriure poesia.

 
EL COMBAT DELS POETES
"Què esperes, esperit distès igual que un arc?"
Joan Sales, Amarint
Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.
Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.
Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.
I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies