Nova secció: T'emociones amb la literatura?


Muntanya i mar


















Avui inaugurem una nova secció, a les portes d'un nou any, a l'Antaviana comencem amb bons propòsits i bones seccions. Arran d'un projecte de recerca sobre les emocions amb alumnes de 2n de Batxillerat de l'institut on sóc professora de llengua i literatura catalanes, i arran del màster d'humanitats a la UOC, he pensat que seria bo que us plantegi poemes, contes, quadres, cançons que us penjaré i vosaltres només cal que expresseu si us emociona aquell poema, conte, etc, i quines emocions neixen d'aquestes manifestacions artístiques i literàries. Per començar la secció, he triat un poema de Jacint Verdaguer, "Vora la mar", perquè l'he treballat a l'aula amb alumnes de 4t i han expressat un munt d'emocions diverses, i crec que és un bon punt de partida. Així que espero que participeu en aquesta nova secció. Moltes gràcies per la vostra constància a aquest bloc.


Al cim d'un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l'astre rei cap al ponent declina,
me'n pujo a meditar.
Ab la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles,
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells, en eixes ribes,
que m'ha aterrat lo vent,
ab ses torres i cúpules altives
d'evori, d'or i argent:
poemes, ai!, que foren una estona
joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
per retornar al fons:
vaixells que ab veles i aparell s'ensorren
en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
del sol al primer raig:
idees que m'acurcen l'existència
duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú ab l'essència
l'emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen,
digueu-me: què voldran?
Ab les del mar o ab les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l'arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré ab estels?




Comentaris

Helena Bonals ha dit…
Si no tens res no tens res a perdre, diuen.

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies