L'hora del curt: "El venedor de fum"

Comencem l'any 2015, amb la nova secció: "L'hora del curt". Aquests dies gràcies a la classe de la meva tutoria com a docent, he descobert diferents curtmetratges d'animació que a més de ser útils per fer debats socials, amb els i les alumnes, també traspuen literatura. El curt que inaugura aquesta secció es titula "El Venedor de fum". Gaudiu de la primera sessió.




El comentari de l'Arlequí

En aquesta història res és el que sembla, o dit d'una altra manera, les il·lusions ens poden fer perdre de vista la realitat. En aquest filmet apareixen tota una sèrie de personatges que representen un col·lectiu, el poble i dins d'aquest poble, hi ha la senyora de gairebé noranta-anys que vol tornar a ser jove, el peixater que no accepta com és el seu gos. Però no podem oblidar  el protagonista, qui és el "venedor de fum"? Doncs, és un noi jove, d'aparença agradable que arriba a un indret "mort" i  que trenca la rutina de tothom, fent-los creure a través de la màgia que poden tenir tot el que somien, però aquesta màgia és fum, i si em permeteu un joc de paraules, s'esfuma amb l'aigua, com també s'esfuma el protagonista .Un altre detall molt interessant per comentar  és el fet que aquesta història pràcticament és muda, perquè hi ha tot un llenguatge d'imatges de poesia i símbols des del títol fins al darrer detall, que ens remet al refrany: Una imatge val més que mil paraules. I aquestes imatges ens deixen un final oert, ja que quan el protagonista marxa amb el seu vehicle ambulant, i comença a ploure, els habitants es queden sota la pluja, i ens podem preguntar: Què sentiran ara quan la pluja els torni a la realitat?

Com a conclusió: diré que tant des de la direcció, com des del guionatge creen uns personatges, una ambientació espacial i musical qen forma de catarsi, que ens sorprèn des del principi fins al darrer moment, quan veiem com la mà del protagonista no és la d'un noi jove. Una obra mestra captivadora.






Comentaris

Anònim ha dit…
esta muy bien.recuerdos a la paqui.

Entrades populars d'aquest blog

Platea: Moustache

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Gràcies