Reflexions en veu alta: Els blocs, blogs estan en declivi?
Quan vaig començar a entrar al món dels blocs,blogs, era l'època del boom, ara fa uns set anys, un moment en què hi havien espais de tota mena i totes les temàtiques en llengua catalana, i recordo tots els homenatges blocaires literaris que s'han fet a la xarxa, gràcies a moltes persones com per exemple,el Víctor Pàmies,o el Jesús M. Tibau, o el Toni Ibáñez, per esmentar-ne alguns, que sempre han iniciat i fomentat la participació en aquestes iniciatives. Avui dia, han aparegut moltes xarxes socials: facebook, twitter, instagram, whatssapp, linkedin, i moltíssimes més. Sembla que totes aquestes xarxes han guanyat terreny a internet i entre els navegants, i potser els blocs o blogs han perdut presència. Potser sí que la xarxa blocaire ha perdut pes i presència, però de tota manera, els blocs o blogs continuen essent un espai on els autors/res escriuen posts i els lectors/res participen ja sigui llegint-los o deixant comentaris, i esdevé una comunicació entre uns i altres que mai no s'acaba.
Crec que encara que aquestes eines socials, molts blocaires continuen al peu del canó oferint-nos píndoles de poesia, cultura, música clàssica, articles de ciència, crítica literària, jocs literaris, refranys i dites, etc. Així que no defalliu, perquè als blocaires o blogaires encara ens queda molt camí, qui sap fins on, però al menys estem aquí, a la xarxa.
Cert. El que està en total declivi és la febre dels bloca i molts estan deixen el camí (jo mateix sóc l'exemple), però per sort que encara segueixen actius una gran quantitat. El FB ha fet molt de mal.
ResponEliminaBentornat El Veí de dalt! Sí el FB, twitter, i moltes altres xarxes han fet molt mal, però cal adaptar-se als canvis. Així és la vida!
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva aportació ;)
Una abraçada!
Llarga vida als blocs. Per a mi encara és molt important. És el lloc on escric totes les meves coses, on tinc ordenada la informació sobre les meves activitats, on penjo totes les meves reflexions, moments diaris, etc. Al blog encara és bastant fàcil trobar la informació. Altres xarxes les utilitzo de forma més espontània, immediata... però al final, tot el que crec que té algun valor, ho penjo sempre al blog.
ResponEliminaperò és cert que ja no uso els blogs per a estar en contacte amb la gent i per a interactuar. De vegades enyoro aquells temps de jocs literaris i activitats plurals.
ResponEliminaBon dia! Jesús M. Tibau, són molt encertades les teves paraules, i encara que no usem tant els blogs o blocs com abans, continuen essent una part de tots i totes nosaltres!
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva aportació!
;)
Sempre que hi el boom d'algun fenomen arriba un moment que comença el declivi, per motius que poden ser molt diversos. Fa anys es va creure que, amb la TV, desapareixeria la ràdio. Després semblava que el vídeo mataria la TV i el cinema. Però no ha estat així, perquè aquests mitjans s'han sabut adaptar. El que crec és que el blog ja no té la mateixa finalitat que tenia al principi. Si més no, per a mi.
ResponEliminaMoltes coses que abans posava en el blog ara les poso a Facebook o les dic en una piulada a Twitter, que són les dues xarxes socials alternatives que uso.
Però la meva preferència personal és el blog, perquè és un lloc que em serveix per esplaiar-me i on puc arxivar i trobar més fàcilment allò que he publicat.
Tens tota la raó, Mercè! Suposo que es tracta de combinar les xarxes per a diferents usos socials, tal com dius.
ResponEliminaMoltes gràcies!
Penso com el Veí de Dalt que l'aparició de les xarxes social, directa o indirectament van fer molt de mal a l'ús i a la manera d'interactuar amb els blogs.
ResponEliminaFa temps que els blogs estan en decadència però això no vol dir que no segueixin sent útils i vigent, l'únic que han perdut l'ús massiu que van tenir en plena època del "boom".
Per molta gent els blogs van ser una forma de donar-se conèixer, interactuar i tenir un perfil on poder penjar en forma de posts una frase, un pensament, una cançó, un video, un petit poema...Amb l'esclat del facebook i la facilitat de publicar, compartir i interacturar, molts blogaires que no tenien un blog amb un temàtica molt específica van començar a experimentar amb les xarxes socials (facebook, twitter, google+, instagram, etc) i evidentment van pensar: "per què m'haig de "currar" un post si amb una xarxa social i amb mòbil amb un "plis plas" he compartit allò que volia i m'ho han comentat no sé quantes persones...
L'ús massiu dels mòbils i tablets també ha fomentat un ús massiu de les xarxes...
Però hi ha una cosa en la que no poden competir les xarxes...els blogs els pot llegir tothom i determinades xarxes només estan pensades per compartir continguts amb les persones agregades. I no cal dir que els blogs ofereixen molta més profunditat que no la immeditesa amb la que s'actua en les xarxes.
En fi...xarxes, blogs, perfils! Potser la lliçó de tot plegat és que al final cadascú acaba trobant o escollint el/s canal/s amb els que se sent més còmode interactuant. O fins i tot li acaba donant una funcionalitat diferent en cada xarxa o mitjà segons els continguts que vulgui mostrar o a quin perfil de gent vulgui arribar.
Gabriel, un plaer llegir el teu comentari, molt encertat i amb el qual hi estic molt d'acord!
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva aportació!
Van inventar l'avió però la gent encara va en cotxe, moto, bicicleta o a peu... Els blocs són slow versus el fast de les noves xarxes socials. Lo més ràpid i frenètic acostuma a ser lo més efímer. Tu esculls què cuines i què menges. Gràcies per l'esment.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina