17 de març 2015: Joc literari a propòsit del Dia de la poesia catalana a internet

-


Us proposo un joc literari per celebrar el dia de la Poesia Catalana a internet. Us posaré uns quants versos, i els noms d'alguns poetes catalans, i catalanes i haureu de relacionar els versos amb els poetes. Som-hi:


VERSOS:

 1) Poso cigarret.
M'apropo a vosaltres amb el mot escrit i em faig donar foc de debò

2) Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.

3) Al cim d'un promontori que domina 
les ones de la mar, 
quan l'astre rei cap a ponent declina 
me'n pujo a meditar. 

4) Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor

5) Darrere les paraules només et tinc a tu.
Trist el qui mai no ha perdut
per amor una casa.

6) Saludeu el món que marxa,

que demà ja serà tard.


ELS I LES POETES

Ausiàs March
Laia Noguera
Jacint Verdaguer
Joan Maragall
Clementina Arderiu
Joan Margarit

Comentaris

  1. fanal blau17 de març del 2015, a les 23:40

    1. Joan Brossa
    2. Ausiàs March
    3. Jacint Verdaguer
    4. Joan Maragall
    5. Joan Margarit
    i 6. podria ser Laia Noguera

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls21 de març del 2015, a les 10:44

    Moltes gràcies, Fanal blau per la teva participació.


    Feliç dia mundial de la poesia!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació