L'hora del cafè: L'art contemporani

-





Avui dia 6 d'abril,  s'inaugura una nova secció "L'hora del cafè", on plantejaré temes de cultura d'actualitat  que em semblen interessants,  perquè  els comenteu i opineu lliurement, si us ve de gust.

El tema d'avui és l'art contemporani. Ahir vaig anar al Caixafòrum, i vaig veure l'exposició "Tres narratives. Memòria". Quan entres en una exposició d'aquest tipus no saps què et trobaràs, i comences a veure objectes que sembla que no tinguin cap sentit, i sí que el tenen, perquè sempre trobes textos explicatius del significat de les obres. És llavors quan em pregunto si tot es pot considerar art. I si l'art contemporani es pot comparar amb  l'art d'artistes com per exemple  August Rodin, qui va crear el Pensador, inspirant-se en la Divina Comèdia, i en Dante.

 Què en penseu: tot es pot considerar art? Quina opinió teniu de l'art contemporani? Heu vist alguna exposició d'art contemporani? Animeu-vos dir-hi la vostra!

Comentaris

  1. Consol6 d’abril del 2015, a les 17:35

    Bona tarda, gràcies per convidar-me a prendre cafè. M'agrada l'art i m'agrada l'art contemporani. També em faig la teva pregunta: a què li hem de dir art. No sé la resposta. Sé que no totes les obres creatives tenen un valor artístic, ni ara ni mai. Sé que hi ha obres creatives que els experts les valoren molt i d'altres no. Tinc el meu criteri per a ús personal i algunes vegades coincideixo amb els experts i altres no.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls6 d’abril del 2015, a les 17:53

    Bona tarda, Consol! Benvinguda a "L'hora del cafè". Moltes gràcies per inaugurar aquesta nova secció amb la teva opinió.

    Salutacions!

    ResponElimina
  3. Helena Bonals7 d’abril del 2015, a les 12:35

    Hi ha vegades que et sents estafada. Però sol ser més important el que tu dus a una obra que el que ella pugui arribar a dir.

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls9 d’abril del 2015, a les 19:35

    Hola Helena Bonals, m'agrada molt el teu comentari!

    Moltes gràcies!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació